Back Achernar Afrikaans الظليم (المحلف) Arabic Achernar AST Əxrənnəhr Azerbaijani Ахернар Byelorussian Ахернар Bulgarian নদীমুখ Bengali/Bangla Ahernar (zvijezda) BS Achernar Czech Achernar German
Achernar (Alfa d'Eridà / α Eridani) és l'estrella més brillant de la constel·lació d'Eridà, i la novena més brillant del cel.[11] És una supergegant visible a les zones meridionals del cel nocturn i sempre es troba per sota de l'horitzó per a bona part dels observadors de l'hemisferi nord terrestre. En els cels de l'hemisferi sud, és especialment conspícua durant el mes de setembre, quan més alta s'hi troba. Es troba a uns 144 anys llum de la Terra. El nom Achernar s'aplica al component principal[12] d'un sistema binari.[13] Els dos components s'anomenen Alpha Eridani A (el primari) i B (el secundari), i aquest últim es coneix informalment com Achernar B. Tal com ho determina l'astrometria del satèl·lit Hipparcos,[14][15] aquest sistema està situat a una distància aproximadament 139 anys llum del Sol.[16]
De les deu estrelles aparents més brillants del cel nocturn,[a] Alpha Eridani és el més calent i de color més blau, a causa que Achernar és de tipus espectral B. Achernar té una velocitat de rotació inusualment ràpida, la qual cosa fa que adquireixi forma oblada. Gira tan ràpidament que el seu diàmetre equatorial és un 50% superior al seu diàmetre polar. A més, emet matèria a un ritme milers de vegades superior al del Sol. Està acompanyada d'una estrella secundària més petita, B Eridani, de tipus espectral A, i orbita Achernar a una distància de 735 AU.
El nom prové de l'àrab آخر النهر (āxir an-nahr), que significa «el final del riu».
- ↑ 1,0 1,1 «Spectroscopic analysis of southern B and Be stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 1r agost 2006, pàg. 252–262. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2006.10655.X.
- ↑ URL de la referència: https://raw.githubusercontent.com/astronexus/HYG-Database/master/hygxyz.csv.
- ↑ URL de la referència: https://dx.doi.org/10.1086%2F586895.
- ↑ URL de la referència: https://eso.org/public/unitedkingdom/news/eso0316/.
- ↑ Afirmat a: The HYG Database.
- ↑ URL de la referència: https://dx.doi.org/10.1051%2F0004-6361%3A200809765.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «TESS observations of Be stars: a new interpretation». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, abril 2020, pàg. 2528-2544. DOI: 10.1093/MNRAS/STAA389.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ «Spectroscopic analysis of southern B and Be stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 1r agost 2006, pàg. 252–262. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2006.10655.X.
- ↑ «Achernar | star | Britannica» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2022].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesIAU-LSN - ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesaaa484_1_L13 - ↑ Perryman, M. A. C.; Lindegren, L.; Kovalevsky, J. «The Hipparcos Catalogue». Astronomy and Astrophysics, 323, juliol 1997, pàg. L49–L52. Bibcode: 1997A&A...323L..49P.
- ↑ Perryman, Michael. The Making of History's Greatest Star Map. Heidelberg: Springer-Verlag, 2010. DOI 10.1007/978-3-642-11602-5. ISBN 978-3-642-11601-8.
- ↑ van Leeuwen, F. «Validation of the new Hipparcos reduction». Astronomy and Astrophysics, 474, 2, novembre 2007, pàg. 653–664. arXiv: 0708.1752. Bibcode: 2007A&A...474..653V. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.