Anortita

Anortita
Cristalls d'anortita en basalt
Fórmula química	Ca(Al₂Si₂O₈)
Epònim	a- (en) i ortogonal
Localitat tipus	Mount Somma (en)
Classificació
Categoria	tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	09.FA.35
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FA.35
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/F.03c
Dana	76.1.3.6
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Hàbit cristal·lí	anèdric a granular subèdrica
Estructura cristal·lina	a = 8.1768 Å, b = 12.8768 Å, c = 14.169 Å; α = 93.17°, β = 115.85°, γ = 92.22°; Z = 8
Grup puntual	triclínic 1 pinacoide
Grup espacial	grup espacial 1
Color	blanc, gris, vermellós
Macles	comú
Exfoliació	perfecta [001]; bona [010]; pobre [110]
Fractura	desigual a concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	6
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent to translúcida
Gravetat específica	2,72 a 2,75
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.573 – 1.577 nβ = 1.580 – 1.585 nγ = 1.585 – 1.590
Birefringència	δ = 0.012 – 0.013
Angle 2V	78° a 83°
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	An
Referències	[1][2][3]

L'anortita és un mineral del grup dels silicats, subgrup tectosilicats, i dins d'aquesta pertany als feldespats denominats plagiocases. És un aluminosilicat de calci, per definició quan el calci és més del 90% dels ions metàl·lics. Pertany al grup feldespat. És polimorf de la svyatoslavita, que té la mateixa fórmula química però cristal·litza en un altre sistema diferent del triclínic, i de la dmisteinbergita. El seu nom ve del grec anortos, que significa "no recte", pels seus cristalls oblics. Va ser descrit per primer cop el 1823 a Itàlia pel mineralòleg alemany Gustav Rose.

És el terme extrem ric amb calci de la sèrie de solució sòlida de les plagiocases, l'altre extrem de les quals és l'albita (plagiocasa de sodi).