Antocianina

Infotaula de compost químicAntocianina
Substància químicaclasse estructural d'entitats químiques Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Rolpigment biològic Modifica el valor a Wikidata

No confondre amb les antocianidines, semblants però sense el sucre.

Antocianina (del grec antic ἄνθος (ánthos) 'flor', i κυάνεος/κυανοῦς (kuáneos/kuanoûs) 'blau fosc'), o antocià és un pigment natural present en molts vegetals (plantes superiors) però absent en els animals.

Són pigments hidrosolubles pertanyents a la família dels flavonoides com també les antoxantines.

El 1835, el farmacèutic alemany Ludwig Clamor Marquart va donar el nom d'Anthokyan a un compost químic que dona a les flors un color blau per primera vegada en el seu tractat "Die Farben der Blüthen". En els vegetals es poden trobar en les flors, fruits, fulles i arrels. Els colors dels antocians poden variar del roig al blau i són els responsables dels colors que s'observen en els caducifolis a la tardor quan la fotosíntesi ha cessat o del color vermellós de les fulles joves en rosers i noguers, per exemple, que indiquen que encara no predomina la fotosíntesi.[1]

Les antocianes pertanyen a una classe pare de molècules anomenades flavonoides sintetitzades mitjançant la via dels fenilpropanoides. Es troben en tots els teixits dels traqueobionts, incloses fulles, tiges, arrels, flors i fruits. Les antocianines es deriven de les antocianidines afegint-hi glúcids.[2] Són inodores i moderadament astringents.

En la vinya la composició d'antocians del raïm és una característica del fenotip de cada varietat i també depèn de com hagi estat conreat (secada, rendiment, etc.) cosa que permet identificar els vins. Alhora la producció i la quantitat d'aquest pigment depèn del tipus de planta i d'altres condicions ambiental i del sòl.

Antocianina en mg per
100 g d'aliment
albergínia 750
taronja ~200
móra ~115
Gerd 10-60
Cirera 350-400
grosella 80-420
aranja (roja) 30-750
vi negre 24-35

Tenen propietats antioxidants i protegeixen de les radiacions ultraviolades l'excessiva insolació combinada amb sequedat o baixa temperatura.

  1. Giner i Pons, Rosa Maria; Máñez Aliño, Salvador. Farmacognòsia: de la natura al medicament. València: Universitat de València, 2011, p. 139-140 (Educació. Sèrie Materials). ISBN 9788437086460. 
  2. Jordheim, Monica; Andersen, Øyvind M. «ANthocyanins». Anthocyanins, 18-10-2010.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy