Attila

Per a altres significats, vegeu «Attila (desambiguació)».

Àtila

Àtila, rei dels huns, en una il·lustració de la Crònica de Nuremberg, per Hartmann Schedel
Títol original	Attila
Forma musical	òpera
Compositor	Giuseppe Verdi
Llibretista	Temistocle Solera
Llengua del terme, de l'obra o del nom	italià
Basat en	Attila, König Der Hunnen de Zacharias Werner
Epònim	Atila
Creació	1846
Data de publicació	segle XIX
Gènere	òpera
Parts	tres
Lloc de la narració	Aquileia i Roma
Personatges	Àtila - Attila, rei dels huns (baix) Aeci - Ezio, general romà (baríton) Odabella, filla del senyor d'Aquilea, promesa de Foresto (soprano) Foresto, cavaller d'Aquilea (tenor) Uldino, jove bretó esclau d'Attila (tenor) Lleó - Leone, vell romà, papa Lleó I (baix) Cor: Ducs, reis i soldats, huns, gèpides, ostrogots, hèruls, turingis, alans, druides, sacerdotesses, poble, homes i dones d'Aquilea, verge d'Aquilea en vestit guerrer, oficials i soldats romans, verges i infants de Roma, eremites, esclaus
Estrena
Estrena	17 de març de 1846
Escenari	Teatre La Fenice de Venècia,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya	15 de maig de 1847, Teatre Principal (Barcelona) (estrena a Espanya)
Estrena al Liceu	21 de setembre de 1850

Attila és una òpera en tres actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret de Temistocle Solera, basat en la peça teatral Attila, König Der Hunnen de Zacharias Werner. Va ser estrenada el 17 de març de 1846 en el Teatro La Fenice de Venècia.

Es tracta d'una òpera composta en l'època verdiana "de galeres", urgent, ràpida, juvenil. És una de les caracteritzades per tints patriòtics i que van donar fama a Verdi com a compositor polític. Però a banda del tema patriòtic, els personatges tenen perfils psicològics interessants, com el mateix Àtila, que és molt més que un malvat a l'ús.