Back Toektoek Afrikaans توك توك Arabic توك توك ARZ Autorickshaw AST Мотарыкша Byelorussian Авторикша Bulgarian অটোরিকশা Bengali/Bangla Traysikol CEB Tuk-tuk CRH Tuk-tuk Czech
Un autorickshaw (en llenguatge col·loquial també conegut com a auto ricksha, auto, tuk-tuk, tuctuc, mototaxi i una gran quantitat de variants regionals) és un vehicle tricicle motoritzat. És una versió motoritzada del tradicional rickshaw (petit carro de dues rodes tirat per una persona) i del velotaxi (vehicle de tres rodes impulsat a pedal).
D'ús estès en diferents regions d'Àsia, els tuk-tuk lentament van anar popularitzant-se a tot el món. S'utilitzen freqüentment com a taxi i vehicle de repartiment de mercaderies, encara que en alguns llocs té una funció gairebé exclusivament turística.[1][2][3] Existeix una variant anomenada motocarro (o tricicle motoritzat de transport lleuger), amb la part posterior condicionada com a vehicle de càrrega, encara que a Colòmbia anomenen motocarro els autorickshaw de transport públic.[4][5]
Els primers models van sorgir en la dècada de 1960 combinant rickshaws i motocicletes, produïts al Japó i pocs anys més tard exportats a nombrosos països d'Àsia. Ràpidament van aconseguir gran penetració i acceptació en països com Índia i Tailàndia.[6][7][1][3] No obstant això, els motocarros de càrrega ja circulaven a Itàlia des de 1948, coneguts com a ape (fabricats per la marca Piaggio Ape) i eventualment utilitzats per al transport de passatgers.[8][9]
Tenen diferents denominacions en diferents parts del món, i en alguns llocs se'ls sol anomenar amb el mateix nom de la marca que els comercialitza, com l'empresa índia Bajaj, l'extinta empresa alemanya Tempo (que construïa unitats de major grandària) o la marca Jinan Qingqi (d'on deriva el nom popular que se'ls dona al Pakistan, chingchi). En el videojoc Burnout 3: Takedown d'EA Games se'ls observa a les ciutats de la regió "Orient".
- ↑ 1,0 1,1 Tuk Tuk (Thailand). «The history of Tuk-Tuk in thailand» (en anglès). Thailandtuktuk.net, 2005. Arxivat de l'original el 2018-06-14. [Consulta: 30 juliol 2013].
- ↑ Trek Thailand Team. «The History and Worldwide acceptance of the Tuk Tuk» (en anglès). Trek Thailand, 06-05-2003. [Consulta: 30 juliol 2013].
- ↑ 3,0 3,1 Tuktuknorthamerica.com. «Tuk tuk history» (en anglès). Tuktuknorthamerica.com. [Consulta: 30 juliol 2013].
- ↑ Auteco. «El Motocarro RE es el único reglamentado en Colombia» (en español). Auteco, 15-03-2012. Arxivat de l'original el 2013-09-15. [Consulta: 30 juliol 2013].
- ↑ «Motocarros siguen causando estragos». El Heraldo de Colombia. El Heraldo, 05-03-2012 [Consulta: 30 juliol 2013].
- ↑ Rosenthal, Elisabeth «Designing a Cleaner ‘Tuk Tuk’». Green blog, The New York Times. The New York Times Company, 13-07-2009 [Consulta: 30 juliol 2013].
- ↑ Le Fevre, John «Thailand's never-die tuk-tuks now a global export». CNN Travel. CNN, 14-10-2010 [Consulta: 30 juliol 2013].
- ↑ Elvis Paine. «Piaggio» (en anglès). 3-Wheelers.com. Arxivat de l'original el 2017-08-05. [Consulta: 30 juliol 2013].
- ↑ «Piaggio Ape: Not quite planet of the Apes». independent.co.uk. The Independent, 10-01-2006 [Consulta: 30 juliol 2013].