BMP-1

BMP-1
Boyevaya Mashina Pekhoty 1

Un BMP-1 de les Forces Armades d'Ucraïna en un entrenament de guerra urbana durant l'exercici internacional Rapid Trident, l'any 2021.
Característiques generals
Tipus	Vehicle de combat d'infanteria
País d'origen	Unió Soviètica
Any	1969
Dimensions
Pes	13,9 t
Amplada	2,94 m
Longitud	6,74 m
Altura total	1,92 m
Altura del terra	0,37 m
Tripulació	2 (Conductor i artiller)
Tropa transportada	9 soldats[1]
Especificacions
Motor	UTD-20
Tipus de motor	Motor dièsel en V de 15,8 L i 6 cilindres amb injecció directa refrigerat per aigua
Potència màxima	300 CV a 2.600 rpm
Transmissió	Embragatge hidràulic, engranatge epicicloïdal, direcció hidràulica
Suspensió	Barres de torsió amb amortidors a la primera i sisena roda
Pressió sobre terreny	0,602-0,614 kg/m²[2]
Rati potència/pes	21,6 CV/t[1]
Prestacions
Vel. carretera	80 km/h
Vel. camp a través	40 km/h
Vel. a l'aigua	7 km/h
Autonomia carretera	600-550 km[2]
Combustible	460 L
Consum	90 L per 100 km[1]
Armament
Primari	Canó de baixa velocitat 2A28 Grom de 73 mm (40 projectils)
Secundari	Metralladora coaxial PKT (2.000 cartutxos) i 4 míssils antitancs 9M14M Malyutka
Elevació	-4º fins a +33º[1]
Blindatge i defenses
Blindatge en buc	33-6 mm d'acer soldat
NBQ (Nuc-Biol-Quím)	Sí

El BMP-1, de les sigles БМП-1 del rus Boyevaya Mashina Pekhoty, és un vehicle de combat d'infanteria d'origen soviètic. Dissenyat durant la dècada dels 60, per avançar al ritme dels T-62 i donar suport en combat a un escamot, el BMP-1 esdevindria una de les innovacions més grans del segle en tàctiques d'infanteria proveint els soldats de mobilitat, protecció i potència de foc i establint el concepte de vehicle de combat d'infanteria.^[3]

L'encàrrec del BMP-1 va aparèixer al final de la dècada dels 50, en plena Guerra Freda, per facilitar la dispersió i supervivència de les tropes en cas de guerra nuclear. A causa del seu elevat cost, el desplegament, inicialment, es va restringir a les zones frontereres amb l'OTAN, mentre que la resta de divisions d'infanteria mecanitzada empraven BTR-60PB. Durant els anys 80, després de comprovar-ne l'efectivitat, l'Exèrcit Roig en fabricaria més de 20.000 unitats i dotaria totes les divisions d'un regiment equipat amb BMPs per cada dos equipats amb BTRs.^[4]

El bateig de foc del BMP-1 seria a la Guerra del Yom Kippur, a partir de les lliçons apreses es dissenyaria la versió posterior, el BMP-2. Durant la Guerra afganosoviètica, el 1979, demostraria ser adequat, tot i comprovar-se'n els principals defectes en guerra asimètrica: l'escàs blindatge lateral i poca elevació del canó, mancances que aprofitaven els mujahidins en emboscades des de dalt de muntanyes. També seria àmpliament usat pels iraquians, durant la Guerra Iran-Iraq, i posteriorment durant la Primera i Segona Guerra del Golf, on l'aviació i tancs estatunidencs en demostrarien la seva vulnerabilitat a impactes directes, que tendien a provocar incendis catastròfics per la proximitat entre combustible i munició.^[5] Les altes xifres d'exportació a països amb pocs recursos fa que continuï en servei a múltiples conflictes en grans quantitats, tot i haver estat retirat dels arsenals més moderns.^{[6] [7]}