Back Betelgeuse Afrikaans منكب الجوزاء Arabic Betelgeuse AST Bətəlqeyzə Azerbaijani Бетэльгейзэ Byelorussian Бетелгейзе Bulgarian আর্দ্রা Bengali/Bangla Betelgeuse Breton Betelgez BS Betelgeuze Czech
Coordenades: 
05h 55m 10.3053s; +07° 24′ 25.426″
Betelgeuse (Alfa d'Orió / α Orionis) és una gran estel roig a la constel·lació d'Orió, la segona més brillant. És de gran interès astronòmic, ja que és el novè estel més brillant del cel, un supergegant roig semiregular variable (tipus SRc) amb una magnitud aparent d'entre 0,0 i 1,3, l'interval més ampli de qualsevol estel de primera magnitud, i és un dels vèrtexs del triangle hivernal que a més marca el seu centre. Marca l'espatlla dreta del gegant mitològic Orió (el caçador), encara que des de la Terra es veu a l'esquerra i a la part superior de la constel·lació, dominant el cel hivernal. La seva proximitat, combinada amb la seva grandària, fan que sigui una de les poques estrelles de les quals es pot obtenir una imatge del seu disc (vegeu la imatge a la part inferior). Seria l'estrella més brillant del cel nocturn si l'ull humà pogués veure totes les longituds d'ona de la radiació.
El nom és una corrupció de l'àrab يد الجوزا, yad al-jawzā, o 'la mà de qui és al centre', que durant l'edat mitjana i el Renaixement, en les traduccions al llatí, es convertí en Betelgeuse.
Es tracta d'una supergegant vermella de tipus espectral M1-2 i és una de les estrelles més grosses visibles a ull nu. Si Betelgeuse fos al centre del sistema solar, la seva superfície s'estendria més enllà del cinturó d'asteroides, envoltant completament les òrbites de Mercuri, Venus, la Terra, Mart, i possiblement Júpiter. No obstant això, hi ha altres supergegants vermelles a la Via Làctica que podrien ser més grans, com ara Mu Cephei, VV Cephei A, i VY Canis Majoris. Els càlculs de la seva gamma de masses lleugerament inferiors a deu o una mica més de vint vegades superior a la del sol. Es calcula que és a 640 anys llum, produint una magnitud absoluta de −6. Amb menys de 10 milions d'anys de vida, Betelgeuse ha evolucionat ràpidament per la seva alta massa. Havent estat expulsat del seu lloc de naixement de l'associació estel·lar OB1 d'Orió—que inclou les estrelles del cinturó d'Orió—aquesta estrella fugitiva s'ha observat que es mou a través del medi interestel·lar a una velocitat de 30 km/s, creant un xoc en arc de més de quatre anys llum d'amplada. Actualment en una fase final de l'evolució estel·lar, es preveu que la supergegant exploti com una supernova en els propers milions d'anys.
El 1920, Betelgeuse es va convertir en la primera estrella extrasolar en tenir la mida angular de la seva fotosfera mesurada. Diversos estudis posteriors coincideixen en un diàmetre angular (mida aparent) que van des de 0,042 a 0,056 segons d'arc, amb les diferències atribuïdes a la no esfericitat, enfosquiment vers el limbe, pulsacions, i una aparença diferent en diverses longituds d'ona. També està envoltat per un embolcall complex i asimètric aproximadament 250 vegades la mida de l'estrella, causada per la pèrdua de massa de l'estrella mateixa. El diàmetre angular de Betelgeuse només queda superat per R Doradus (i el sol).
- ↑ «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, octubre 1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
- ↑ 2,0 2,1 DOI: 10.3847/1538-4357/abb8db. Títol: Standing on the Shoulders of Giants: New Mass and Distance Estimates for Betelgeuse through Combined Evolutionary, Asteroseismic, and Hydrodynamic Simulations with MESA.
- ↑ Afirmat a: telescopi espacial James Webb.
- ↑ Afirmat a: The HYG Database.
- ↑ Afirmat a: Roger Penrose.
- ↑ Afirmat a: Albert Einstein.
- ↑ Afirmat a: Children's Online Privacy Protection Act.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Stellar atmospheric parameters for 754 spectra from the X-shooter Spectral Library». Astronomy and Astrophysics, juliol 2019. DOI: 10.1051/0004-6361/201834273.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Benoit Famaey «Local kinematics of K and M giants from CORAVEL/Hipparcos/Tycho-2 data» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, gener 2005, pàg. 165–186. DOI: 10.1051/0004-6361:20041272.