Boca

Seición saxital de la ñariz, boca, farinxe y llarinxe.

La boca[1], tamién conocida como cavidá bucal o cavidá oral, ye l'abertura al traviés de la que los animales inxeren los alimentos. Xeneralmente alcuéntrase na tiesta y constitúi la primera parte del sistema dixestivu y tubu dixestivu. La boca ábrese a un espaciu previu a la farinxe llamáu cavidá oral, o cavidá bucal.

La boca humana ta cubierta por un llabiu superior ya otru inferior y desempeña funciones importantes n'estremaes actividaes como'l llinguax y n'espresiones faciales, como la sorrisa.

La boca ye un bon indicador de la salú del individuu. La mucosa, por exemplu, pue vese más clara, pálida o con manches blanques, indicador de proliferaciones epiteliales.

Na boca puen distinguise tres variedaes de mucosa:

  • Simple de revestimientu: Tien submucosa.
  • Masticatoria: Con probatible ausencia de submucosa, queratinizada o paraqueratinizada y en contautu direutu col texíu oseu.
  • Especializada: Preséntase en delles rexones de la llingua. Refiérse a la mucosa rellacionada colos receutores del tastu.
  1. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: boca

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy