Capcer

Un capcer ^[1] o pinyó, ^[2] en arquitectura, és la part superior triangular de la paret o mur d'un edifici utilitzat per disposar els pendents de la coberta, que s'hi recolzen (determinant la tipologia de coberta anomenada a dues aigües). És un element arquitectònic que remata la façana o mur testera i que queda emmarcat per les dues vessants de la teulada: va des dels alers fins al carener, encara que després es van desenvolupar parets laterals que sobrepassaven la coberta i va passar a ser la part per sobre dels alers, fossin o no evidents. En origen, aquesta paret o mur era portant, encara que amb la introducció de sistemes estructurals basats en l'ús de pilars i bigues, el pinyó o paret lateral perdre el seu caràcter resistent i pas a designar la forma d'un tancament vertical acabat en triangle, exterior o interior, d'una edificació amb coberta a dues aigües. Per extensió, també s'anomena paret lateral a tota la façana de l'edifici quan es configura d'aquesta manera.

Segons es van desenvolupar, van anar complint cada vegada més funcions ornamentals, com els hastiales escalonats (que presenta els vessants amb graons), en dents de serra o de volutes.^[3]

En català, de vegades s'empra la veu gablet com a sinònim, encara que aquesta s'ha de reservar per designar un element merament decoratiu, molt significatiu de l'arquitectura gòtica, usat per ressaltar la verticalitat de les edificacions. També s'usa la veu «aguilón» per assenyalar l'angle superior de la paret d'un edifici cobert per una teulada a dues aigües, en general reservat als petits parets laterals triangulars que rematen les golfes.^[4] I per analogia i incorrectament, s'empra la veu frontó, que designa un element de l'arquitectura clàssica compost per un timpà envoltat per un marc i disposat sobre el entaulament, per un marc i que descansa en general sobre columnes o obertures, només similar a la forma triangular. Les parets laterals no marquen la seva vora inferior amb una cornisa horitzontal i queden integrats en la resta de la façana (si aquesta presenta cornises o un altre tipus de delimitacions horitzontals, es marquen en una línia diferent de la de la base del triangle de la paret lateral).

• Diferents elements triangulars
• 
  Senzill paret lateral sense buits de l'château de Cramirat, Sarjac (Dordonya)
• 
  Modest pinyó, amb entramat i buits, d'una casa tradicional
• 
  Gablet a la catedral de Nidaros, en Noruega.
• 
  Frontó del panteó de Roma
• 
  Quatre murs pinyons en un habitatge indiana a Santiago de Ets, Tomiño (Galícia, Espanya), transició a un pseudofrontón.