La ciberutopia utopisme web o utopia digital o internet utòpica és una subcategoria de la utopia tecnològica i la creença que els nous mitjans de comunicació poden ajudar a crear una democràcia més descentralitzada i una societat llibertària.[1][2][3][4] Els valors proposats es basen en l'anonimat, la privadesa, la llibertat d'expressió, l'accés igualitari a la cultura i la informació, així com en els ideals socialistes que portarien al socialisme digital.[5][4]
És una ideologia o materialització de molts somnis que semblaven irreals. Avui dia, la ciberesfera, amb la seva realitat virtual, suplantarà la mateixa realitat. Els somnis i les esperances allotjades en les ciberutopies fan que tot sembli possible amb tal creixement i expansió. El 1987 té lloc un important congrés a Los Álamos per a fundar la ciència de la vida artificial i Jaron Lanier treu a la llum pública el seu dispositiu de casc i guants de dades per a la realitat virtual, dispositius de navegació en entorns de realitat virtual que faran accessibles i popularitzaran els somnis dipositats en les tecnologies de realitat virtual.
Les ciberutopies també deixen pas al fet de prendre consciència que Internet i les tecnologies de la informació i la comunicació donen lloc a espais públics en els quals, per tant, té lloc una acció política, de la mateixa manera que són objecte de polítiques. Per això, el 1991 John Perry Barlow, antic lletrista del grup de rock progressiu Grateful Dead, funda l'Electronic Frontier Foundation, una organització que s'ha destacat per la defensa de la llibertat i els drets civils en tots els àmbits relacionats amb Internet i les tecnologies de la informació i la comunicació.
Alguns grups populistes com el M5S utilitzen aquest terme i l'associen a una visió utòpica de la tecnologia digital per tal de desenvolupar la seva visió política.[6]