El constantinisme és una ideologia religiosa i política que defensa la unió o estreta col·laboració entre l'Església i l'Estat. Situació propugnada per Constantí I el Gran emperador romà.
És un sistema de relacions en què l'Estat dona el seu suport polític, social i econòmic a les autoritats eclesiàstiques i posa els mitjans i aparells estatals al servei de l'activitat pastoral de l'Església. A canvi, aquesta avala moralment les polítiques i l'autoritat estatal tot exigint als fidels, com un deure de consciència, l'obediència a l'autoritat civil. Un fet que canvià radicalment la situació del cristianisme que havia sofert cruentes persecucions com la realitzada sota l'emperador Dioclecià. L'emperador Constantí, tot legalitzant el cristianisme a través d'autoritzar la llibertat de culte, inaugurà una unió que perdurà, amb modificacions, i arribarà fins a l'edat contemporània.[1]