Tipus | arma de foc llarga |
---|
L'espingarda és una arma de foc que, segons el context, pot referir-se a:
En qualsevol cas s'entén que és una arma portàtil, que un sol home maneja i transporta sense dificultat.
Al començament del segle xiv convivien juntament amb altres canons d'artilleria marina com la bombarda. L'espingarda anava fixada a una llarga curenya de fusta sostinguda per una forquilla amb un cargol. Estava composta per dues peces, el mascle i la tomba. El mascle, que portava la càrrega de pólvora explosiva, es col·locava dins la tomba a la part posterior del canó, que contenia una gruixuda bola de pedra.
És possible que la colobrina de mà que era transportada per dos homes, i que va aparèixer a mitjan segle XV fos el precursor del fusell actual. L'espingarda (segle xv), que ja tenia culata per a recolzar-la en l'espatlla, i l'escopeta, que data de principi del segle següent, van ser perfeccionaments successius d'aquell giny barroer, aviat eclipsats per l'arcabús de metxa, el de roda i el de rastell.