Essencialisme

L'essencialisme és un concepte que considera que els individus es classifiquen segons l'essència que els fa pertànyer a una classe determinada, un conjunt de trets que no sols el fan existir sinó ser el que és i com és.^[1] Per tant són característiques innates i definitòries, a diferència d'altres qualitats que es puguin adquirir posteriorment o que pertanyin al subjecte en qüestió però no el defineixin, en el sentit que si canvien o desapareixen no s'altera la naturalesa bàsica d'aquell individu, ja que continua essent identificable.^[2]

La teoria sol oposar-se al nominalisme i a la noció de construcció social.L'essencialisme té el seu origen en la idea de Plató, una existència suprasensible de la qual participen els objectes contingents del món físic. La noció va ser perfeccionada per Aristòtil en parlar de substàncies (trets essencials) i accidents (qualitats secundàries). Entronca per tant amb l'idealisme filosòfic. A l'edat mitjana va estudiar-se a través del concepte d'haecceitas.

Una qüestió relacionada és si aquests trets essencials són propis del subjecte o només de la classificació que n'efectua el ser humà, és a dir, que pertanyen al domini del llenguatge, com a conjunt de característiques comunes dels membres d'un conjunt.