La filosofia marxista xinesa és la filosofia de materialisme dialèctic introduïda a la Xina a principis del segle xx, i que continua desenvolupant-se en els mitjans acadèmics xinesos fins a l'actualitat.
La filosofia marxista va ser inicialment importada a la Xina el primer terç del segle xx, de traduccions de l'alemany, rus i japonés. El traductor xinés de l'Origen de les Espècies, Ma Junwu, va ser també el primer a introduir el marxisme a la Xina. Per a Ma, l'evolucionisme i el marxisme eren els secrets del desenvolupament social.[1] Això va ser abans del materialisme dialèctic formal del Partit Comunista de la Xina, a través del qual molts intel·lectuals radicals independents van abraçar el marxisme, i alguns dels quals s'unirien al Partit més endavant. El materialisme dialèctic xinés va començar a ser formalitzat durant la dècada de 1930, baix la influència de la Nova Filosofia de Mark Mitin. Cap a finals de 1930, Mao Zedong començaria a desenvolupar una pròpia versió sinizada del materialisme dialèctic independent de la filosofia soviètica. La dialèctica Maoista va romandre com el paradigma dominant al marxisme del país fins a la dècada del 1970, i la majoria dels debats es concentraven en qüestions tècniques d'ontologia dialèctica. En la dècada del 1980, les reformes de Deng Xiaoping van animar la traducció i influència a gran escala d'obres sobre el Marxisme Occidental i l'Humanisme Marxista.