La hamza (en àrab, همزة), o ء, és un grafema auxiliar de l'alfabet àrab que representa l'oclusió glotal [ʔ] o tall de veu.[1] En altres paraules, la hamza serveix per a marcar un tall sobtat de l'articulació de la veu, una característica de les llengües semítiques. En la romanització de l'àrab, se sol representar amb el símbol ʾ (anomenat 'semicercle superior dreta'), o en defecte d'això s'usa com a substitut un simple apòstrof ('). La hamza no es considera una de les 28 lletres de l'alifat, i deriva de la lletra gutural ع, la qual es transcriu amb un ʿ ('semicercle superior esquerra').
En alguns casos, com per exemple a l'aplicació Duolingo, es transcriu per mitjà d'un número 2.