Back هيبارين Arabic Heparin Azerbaijani هپارین AZB Гепарын Byelorussian Heparin BS Heparin Czech Heparin Danish Heparin German Ηπαρίνη Greek Heparin English
 | |
 | |
| Malaltia objecte | embòlia pulmonar  |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Risc per l'embaràs | categoria C per a l'embaràs a Austràlia |
| Via | injecció subcutània i injecció intravenosa |
| Grup farmacològic | anticoagulant i heparins (en)  |
| Codi ATC | B01AB01, C05BA03 i S01XA14 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C26H41NO34S4 |
| Massa molecular | 1.039,9 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 9005-49-6 i 9041-08-1 |
| PubChem (SID) | 22833565 |
| IUPHAR/BPS | 4214 |
| DrugBank | DB01109 |
| ChemSpider | 17216115 |
| UNII | T2410KM04A |
| KEGG | C00374 |
| ChEBI | 28304 |
| ChEMBL | CHEMBL1909300 i CHEMBL526514 |
| AEPQ | 100.029.698 |
L'heparina és un glicosaminoglicà altament sulfatat, es fa servir molt com a anticoagulant injectable, i té la densitat de càrrega negativa més alta de qualsevol biomolècula coneguda.[1] També es pot utilitzar per formar una superfície anticoagulant a l'interior de diversos aparells experimentals i mèdics com tubs d'assaig i màquines de diàlisi renal. L'heparina farmacèutica s'obté de teixits mucosos de la carn d'animals sacrificats, com intestí de porc o pulmó de vaca.[2] Tot i que s'utilitza principalment en medicina per a l'anticoagulació, el veritable paper fisiològic en el cos humà no és clar, perquè l'anticoagulació de la sang s'aconsegueix principalment pel proteoglicà heparan sulfat obtingut de les cèl·lules endotelials.[3] L'heparina normalment és emmagatzemada dins dels grànuls de secreció dels mastòcits i alliberada només dins del sistema circulatori en llocs de lesió de teixits. S'ha proposat que, més que l'anticoagulació, la principal funció de l'heparina és ser un mecanisme de defensa, en llocs de lesió de teixits, contra els bacteris invasors i altres materials estranys pel cos.[4] A més a més, es conserva a través d'un gran nombre d'espècies diferents, incloent alguns invertebrats que no tenen un sistema de coagulació de la sang similar.
- ↑ Cox, M.; Nelson D. Lehninger, Principles of Biochemistry. 4. Freeman, 2004, p. 1100. ISBN 0-71674339-6.
- ↑ Linhardt RJ, Gunay NS. «Production and Chemical Processing of Low Molecular Weight Heparins». Sem. Thromb. Hem., 3, 1999, pàg. 5–16. PMID: 10549711.
- ↑ Marcum JA, McKenney JB. et al. «Anticoagulantly active heparin-like molecules from mast cell-deficient mice». Am. J. Physiol., 250, 5a ed., 1986, pàg. H879–888. PMID: 3706560.
- ↑ Nader, HB et al. «Heparan sulfates and heparins: similar compounds performing the same functions in vertebrates and invertebrates?». Braz. J. Med. Biol. Res., 32, 5, 1999, pàg. 529–538. DOI: 10.1590/S0100-879X1999000500005. PMID: 10412563.