Hiperrealisme

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Per a altres significats, vegeu «Realisme (desambiguació)».

L'Hiperrealisme o és un moviment artístic sorgit als Estats Units als anys 1970. Es caracteritza pel retorn a l'art figuratiu i a la representació de la realitat, en contraposició a l'art abstracte i conceptual de moda en aquell temps.^[1]

Les arrels de l'hiperrealisme es troben al pop-art, del que prenen la banalitat temàtica, en escenes quotidianes i intranscendents. Els hiperrealistes eliminen el rastre del mateix artista a l'obra, amb una tècnica depurada i preciosista. S'inspiren habitualment en la fotografia, que moltes vegades utilitzen com a suport, pintant els quadres damunt de projeccions fotogràfiques. També utilitzen la retícula per a traspassar les imatges al quadre amb la màxima fidelitat. Solen treballar en formats grans, cobrint la pintura amb pinzell o pistola.

Com a pintors hiperrealistes destaquen Chuck Close, Robert Cottingham, Richard Estes, Don Eddy, John Salt, Ralph Goings, John Kacere, Ben Schonzeit i Audrey Flack, als Estats Units; a França, Jean-Olivier Hucleux; a Alemanya, Gerhard Richter; a Suïssa, Rudolf Häsler; al Regne Unit, Malcolm Morley; a Itàlia, Domenico Gnoli; i a Espanya, Antonio López García.