Igbos

Infotaula grup humàIgbos
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població totalUns 30 milions
Llenguaigbo, llengües igbo
ReligióCristianisme i minoria de religió tradicional igbo
Grups relacionatsAltres grups del riu Cross River del sud-est de Nigèria (Ibibios, Efiks, Anaangs, Ogonis; més remotament són part del grup lingüístic Volta-Niger.
Geografia
Originari deAnambra (Nigèria), Abia (Nigèria), Ebonyi (Nigèria), Estat d'Enugu (Nigèria), Imo (Nigèria), Estat de Benue (Nigèria), Cross River (Nigèria), Estat del Delta (Nigèria), Estat de Kogi (Nigèria), Enugu (Nigèria), Rivers (Nigèria), Bayelsa (Nigèria), Akwa Ibom (Nigèria) i Edo (Nigèria) Modifica el valor a Wikidata
EstatNigèria Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
Nigèria Nigèria 30[1]-40,5 milions (2020)[2]
Guinea Equatorial Guinea Equatorial 56.000 (2020).[3]

Els igbos (antigament ibo, iboe, ebo(e),[4][5][6] eboans,[7] heebo,[8] etc.; Ṇ́dị́ Ìgbò en la llengua igbo) són una ètnia del sud-est de Nigèria. Viuen a Igboland. Parlen igbo, que inclou diversos llengües igbo i dialectes;[9] la majoria també parlen anglès nigerià.[10] El poble igbo és un dels més nombrosos i influents de Nigèria.[11]

A les zones rurals de Nigèria, la majoria dels igbos són agricultors. El seu producte agrari més important és en nyam, al que hi dediquen celebracions anuals.[12] La tapioca i el taro són dos altres productes agroalimentaris destacats.[13]

Abans del colonialisme britànic els igbos era un poble fragmentat políticament. La seva cultura i estils artístics era diversificada, així com els seus cultes religiosos i indumentàries. Hi havia diversos sub-grups organitzats en clans, llinatges, afiliacions de pobles i dialectes. No hi havia moltes societats jerarquitzades centralitzades, aristocràcies hereditàries o costums monàrquiques, a excepció dels reialmes de Nri, Arochukwu, Agbor i Onitsha.[14] Aquest sistema polític canvià de manera significativa quan Igboland estava sota el domini de l'Imperi Britànic al segle xix; a moltes comunitats es van introduir els Eze (reis). Això ho va fer Frederick Lugard.[15] La majoria dels igbos van abraçar el cristianisme durant la colonització. La novel·la de Chinua Achebe, Things Fall Apart és una de les obres literàries més importants que es dediquen als canvis que va patir la cultura igbo sota el colonialisme.

A mitjans del segle xx, els igbos van desenvolupar un fort sentit d'identitat ètnica.[13] Alguns dels conflictes amb altres pobles nigerians van provocar que els igbos (de l'est de Nigèria) es volguessin separar de Nigèria i van crear l'Estat independent de Biafra. La Guerra de Biafra (6 de juliol de 1967 - 15 de gener de 1970) va esclatar pocs dies després. Amb la seva derrota, la República de Biafra va tornar a ser reabsorbida dins de Nigèria.[16] El 1999 es va formar l'organització política MASSOB; aquesta continua la lluita no-violenta perquè Igboland torni a assolir la independència.[17]

El comerç d'esclaus i l'emigració són la causa que avui en dia hi ha descendents d'igbos a països com Camerun[18] i Guinea Equatorial,[19] així com a fora d'Àfrica. No es coneix exactament la població de la diàspora igbo fora del continent africà però molts afroamericans i afrocaribenys tenen ascendència igbo.

  1. Okpala 2003, p. 21
  2. Nigeria country profile at CIA's The World Factbook: "Igbo 18%" out of a population of 206 million (2020 estimate).
  3. Igbo in Equatorial Guinea, Joshua Project
  4. Lovejoy, Paul. Identity in the Shadow of Slavery. Continuum International Publishing Group, 2000, p. 58. ISBN 0-8264-4725-2. 
  5. Floyd, E. Randall. In the Realm of Ghosts and Hauntings. Harbor House, 2002, p. 51. ISBN 1-891799-06-1. 
  6. Cassidy, Frederic Gomes; Robert Brock Le Page. A Dictionary of Jamaican English. 2a edició. University of the West Indies Press, 2002, p. 168. ISBN 976-640-127-6. 
  7. Equiano, Olaudah. The Interesting Narrative of the Life of Olaudah Equiano. I. Knapp, 1837, p. 27. 
  8. Obichere, Boniface I. Studies in Southern Nigerian History: A Festschrift for Joseph Christopher Okwudili Anene 1918–68. Routledge, 1982, p. 207. ISBN 0-7146-3106-X. 
  9. Fardon, Richard; Furniss, Graham. African languages, development and the state. Routledge, 1994, p. 66. ISBN 0-415-09476-3. 
  10. Ogbaa, Kalu. «Cultural Harmony I: Igboland – the World of Man and the World of Spirits». A: Understanding Things Fall Apart. Greenwood Publishing, 1999, p. 106. ISBN 0-313-30294-4. 
  11. Williams, Lizzie. Nigeria:. The Bradt Travel Guide. Bradt Travel Guides, 2008, p. 32. ISBN 1-84162-239-7. 
  12. Agwu, Kene. «Yam and the Igbos». BBC Birmingham.
  13. 13,0 13,1 «Igbo». Britannica Online Encyclopedia.
  14. Miers, Suzanne; Roberts, Richard L. The End of slavery in Africa. Univ of Wisconsin Press, 1988, p. 437. ISBN 0-299-11554-2. 
  15. Falola, Toyin. Adebayo Oyebade. The foundations of Nigeria: essays in honor of Toyin Falola. Africa World Press, 2003, p. 476. ISBN 1-59221-120-8. 
  16. Forsythe, Frederick. Shadows: Airlift and Airwar in Biafra and Nigeria 1967–1970, 2006, p. 1. ISBN 1-902109-63-5. 
  17. Adekson, Adedayo Oluwakayode. The "civil society" problematique: deconstructing civility and southern Nigeria's ethnic radicalization. Routledge, 2004, p. 87, 96. ISBN 0-415-94785-5. 
  18. Forrest, Tom. The Advance of African Capital: The Growth of Nigerian Private Enterprise. illustrated. Edinburgh University Press, 1994, p. 272. ISBN 0-7486-0492-8. 
  19. Mwakikagile, Godfrey. African Countries: An Introduction with Maps. Pan-African Books: Continental Press, 2006, p. 86. ISBN 0-620-34815-1. [Enllaç no actiu]

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy