Intonarumori (en alemany "Geräuscherzeuger", generadors de soroll) són instruments acústics o mecànics que generen sorolls. Van ser dissenyats per l'artista futurista Luigi Russolo als anys 1910-20. En fer-ho, va ampliar l'espectre d'expressió musical de l'orquestra per incloure el soroll i el va elevar a un element de disseny musical. Per aquest motiu Russolo és considerat un precursor de la música concreta.
Els intonarumori eren inicialment quatre instruments i més tard van arribar a ser-ne 27 de diferents que tenien el nom del tipus de sons que feia cadascun. Comprenen caixes de fusta amb banyes que contenen dispositius especials per generar sorolls específics. Es poden canviar diversos paràmetres de so com ara el to i el volum a través de palanques i manetes.[1]
Els instruments originals de Russolo no s'han conservat, però existeixen rèpliques per a les que s'han escrit obres des del 2009.[2]