Back Ketamien Afrikaans كيتامين Arabic کتامین AZB Кетамін Byelorussian Кетамин Bulgarian কিটামিন Bengali/Bangla کیتامین CKB Ketamin Czech Cetamin Welsh Ketamin Danish
 | |
| Malaltia objecte | dolor i abús de substàncies  |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Risc per l'embaràs |
|
| Via | intravenós, intramuscular, inhalat, oral, via tòpica |
| Grup farmacològic | compost químic |
| Codi ATC | N01AX03 N01</spaN01AX14 AX14N01AX03 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C13H16ClNO |
| Massa molecular | 237,73 g·mol−1 |
| Estat legal | |
| R. dispensació |
|
| Dades farmacocinètiques | |
| Vida mitjana | 2,5-3 hores |
| Excreció | renal (>90%) |
| Identificadors | |
(RS)-2-(2-clorofenil)-2-metilamino-ciclohexan-1-ona
| |
| Número CAS | 6740-88-1 |
| PubChem (CID) | 3821 |
| IUPHAR/BPS | 4233 |
| DrugBank | APRD00493 |
| ChemSpider | 3689 |
| UNII | 690G0D6V8H |
| KEGG | C07525 i D08098 |
| ChEBI | 6121 |
| ChEMBL | CHEMBL742 |
| AEPQ | 100.027.095 |
La ketamina, pols K, special K o simplement keta, és una droga dissociativa amb potencial al·lucinogen, encara que té altres efectes subjectius, utilitzada originalment en medicina per les seves propietats analgèsiques i, sobretot, anestèsiques. Actualment aquests usos són menys comuns en éssers humans, però molt freqüents en veterinària, ja que s'aplica en procediments quirúrgics de diverses espècies animals. La forma farmacèutica acostuma a emprar una sal de la droga: el Clorhidrat de Ketamina. En els darrers anys s'ha propagat la seva administració amb fins recreatius, i han sorgit fenòmens de desviament de la substància del circuit legal. Són creixents els reports per abús, amb quadres de toxicitat i mort per sobredosi, atribuïbles en part a la infravaloració de riscos per part dels consumidors. L'octubre del 2010 fou inclòs[1] en la llista de substàncies psicotròpiques sota el conveni sobre substàncies psicotròpiques de Viena del 21 de febrer de 1971.[2][3]
Al carrer se la denomina, entre altres mots, "Pols K", "Special K" o "Keta". El seu mercat il·lícit es va iniciar sobretot als barris del nord de Nova York, encara que actualment ha arribat arreu del món. Les maneres d'administració són diverses (fumada, esnifada o injectada, a elecció del consumidor). John C. Lilly i David Woodard (entre d’altres) han escrit àmpliament sobre les seves pròpies experiències psiconàutiques amb la ketamina.[4]:288–295
- ↑ Orden SAS/2712/2010, de 13 de octubre, por la que se incluye la sustancia Ketamina en el Anexo I del Real Decreto 2829/1977, de 6 de octubre, por el que se regula la fabricación, distribución, prescripción y dispensación de sustancias y preparados psicotrópicos. BOE 21 d'octubre de 2010
- ↑ «BOE» de 10 de setembre de 1976
- ↑ real decreto 2829/1977, de 6 de octubre, por el que se regula la fabricación, distribución, prescripción y dispensación de sustancias y preparados psicotropicos Arxivat 2010-10-27 a Wayback Machine. (BOE núm. 274, de 16 noviembre [RCL 1977, 2413])
- ↑ Woodard, D., «The Ketamine Necromance» (en anglès), en A. Parfrey, ed., Apocalypse Culture II (Los Angeles: Feral House, 2000), pp. 288–295.