Laminatge

El laminatge (o la laminació) és un procés de deformació plàstica d'un metall en fer passar-lo, a fred o a calent, entre dos cilindres que giren en sentits oposats.^[1] Els laminadors estan generalment formats per un conjunt de rodets consecutius, anomenats tren de laminatge^[2] on cada pas pel rodet es redueix la secció del material. L'estructura cristal·lina del metall es deforma i fa que les propietats físiques del material variïn i que el metall es torni inestable.

Segons les aplicacions que li vulguem donar al metall dividim el metall en tres formes principals que després, cadascuna, pot derivar a altres:

• La primera forma és la de samarra. Consisteix en una làmina amb una secció rectangular de 38,1 mm de gruix i 254 mm d'ample. Les samarres poden derivar en planxes de totes les mides, tubs d'un gran diàmetre i fleixos.
• La segona forma principal és la de llúpia. Les llúpies consisteixen en barres quadrades que tenen un gruix, com a mínim, de 150 mm. Poden derivar en bigues estructurals, en raïls o en tubs rodons.
• El tercer grup són els totxos. Aquest últim grup és un derivat de les llúpies. No tenen una forma geomètrica definida, ja que les seves dimensions poden oscil·lar entre els 38,1 mm i els 152,4 mm. D'aquí deriven les barres quadrades, les rodones i el filferro. En el cas de voler aconseguir filferro, s'utilitza un altre procés, el trefilatge. Consisteix fer passar per forats molt petits el metall i estirar-lo per reduir el diàmetre.

Per a aconseguir que el producte final tingui perfils prims i de dimensions exactes hem d'acabar el procés en el tren de laminatge en fred. Tot i això, com que el fred varia les propietats del metall, s'ha de calcular la reducció de temperatura per a aconseguir el producte desitjat.