Back Аблегат Byelorussian Папски легат Bulgarian Papežský legát Czech Päpstlicher Legat German Papal legate English Papa legato Esperanto Legado apostólico Spanish Paavsti legaat Estonian نماینده پاپ Persian Légat apostolique French
Un legat (del títol de l'antiga Roma legatus) és un representant personal del papa a nacions estrangeres, o una part de l'Església catòlica. És l'encarregat d'atendre personalment en assumptes de la fe catòlica i per a l'establiment d'afers eclesiàstics. El terme legació és aplicat tant al mandat del legat com al territori al que se l'adscrivia (com un estat, o una província eclesiàstica).
El legat és determinat directament pel papa de Roma, cap de l'Església catòlica i històricament cap dels estats Pontificis). Per això un legat normalment és enviat a un govern, un sobirà o a un gran cos de creients (com una església nacional) o per assumir un important esforç religiós, com un concili ecumènic, una croada a Terra Santa, o fins i tot contra una heretgia com els càtars.
Durant la plena edat mitjana, els legats papals sovint eren usats per a enfortir els vincles entre Roma i a bona part de la cristiandat els legats eren diplomàtics especialitzats que no eren oriunds del país on eren enviats.[1] Guala Bicchieri serví de legat a Anglaterra a principis del segle xiii i va jugar un important paper tant el govern civil i clerical anglès. A les darreries de l'edat mitjana havia esdevingut habitual nomenar clergues oriünds del país com a legats, com el Cardenal Wolsey que actuà de legat a la cort d'Enric VIII d'Anglaterra. La raó per aquest canvi en la política podria ser atribuïda a un canvi d'actitud envers la Reforma; per aquest punt, els homes estrangers que representen el papat seria més probablement per reforçar dissentiment que portar la cristiandat més proper junt.[2]
Els legats sovint convocaven consells legatins, que tractaven sobre el govern de l'església i altres afers eclesiàstics.[3] Segons el papa Gregori VII, escrivint en el Dictatus papae, un legat "presideix sobre tots els bisbes en un consell, fins i tot si és inferior dins posició, i pugui pronunciar frase de deposició en contra els". Durant l'edat mitjana, un consell legatí era l'habitual significa que un legat papal imposava les seves directrius.[1]
- ↑ 1,0 1,1 Robinson, I. S.. The Papacy 1073–1198: Continuity and Innovation. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 1990, p. 150. ISBN 0521319226.
- ↑ Pagden, Anthony. The Idea of Europe: From Antiquity to the European Union. 13. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2010. ISBN 9780521795524.
- ↑ Robinson, I. S.. The Papacy 1073–1198: Continuity and Innovation. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 1990, p. 150. ISBN 0-521-31922-6.