Lutici

Lutici

Tipus	ètnia
Part de	Lequites

Els lutici (coneguts per diverses variants ortogràfiques) en català lútics o luticis foren una federació de tribus de la família dels eslaus occidentals del grup dels eslaus polabis, successors dels velets (veleti), que entre els segles X i xii vivien en el territori que és ara l'Alemanya del nord-est. Quatre tribus formaven el cor de la federació: els redars o redaris (Redari, Redarii), els circipans (circipani), els quessins o kessins (kessini, kycini, chizzini) i els tollensis (tholenzi). Si més no, en part, els lutici foren una continuació del veltes. Per contrast amb aquestos i a les poblacions veïnes, el lutici no era dirigits per un monarca cristià o duc, més aviat el poder s'afirmava per mitjà del consens format en assemblees centrals de les elits socials, i els lutici veneraven la natura i algunes divinitats. El centre polític i religiós era Rethra (també referit com a Riedegost o Radgosc).

Els lutici foren esmentats pel primer cop per fonts escrites en el context de la revolta eslava del 983, per la qual van aniquil·lar el govern del Sacre Imperi Romanogermànic en la Marca Billunga i la Marca del Nord. Les hostilitats van continuar fins al 997. Després, les tensions amb l'imperi es van alleujar i el 1003 els lutici van fer aliança amb l'emperador contra el duc Boleslau I de Polònia. Una vegada que el successor de Boleslau, Miecislau II Lambert fou derrotat el 1033, l'aliança es va trencar i va esclatar una guerra germànica-lutícia que va durar fins al 1035, quan els luticis van esdevenir tributaris de l'imperi altra vegada, però altrament retenien llur independència. Una guerra civil entre les tribus principals va encetar la decadència dels lutici el 1056/1057. Els veïns obodrites intervingueren i van sotmetre a la facció nord-occidental dels lutici.

El 1066, els lutici reeixiren a provocar una rebel·lió en contra de les elits obodrites, durant les quals Joan Scotus, el bisbe de Mecklemburg, fou capturat i sacrificat a Rethra. Com a conseqüència, el bisbe d'Halberstadt i l'emperador van saquejar i destruir Rethra en subsegüents campanyes, i el seu paper com a lloc de culte pagà principal va passar al temple de Swantewit a Arkona. Una altra guerra civil durant els anys 1070 conduïa a una major decadència de la federació lutícia, que llavors fou incapaç de resistir a les conquestes i saqueig comesos pels seus veïns en les dècades següents.

Durant la primera part del segle xii, l'àrea d'assentament dels lutici estava dividida entre els principats obodrites, el posterior ducat de Mecklemburg (a l'oest) i la reconstituïda Marca del Nord que va esdevenir el marcgraviat de Brandenburg (al sud), i al ducat de Pomerània (a l'est). Els lutici es convertiren al cristianisme, i al segle xiii foren assimilats pels pobladors alemanys i passaren a ser part del poble alemany durant l'Ostsiedlung.