Back سوداوية Arabic ماليخوليا ARZ Melanxoliya Azerbaijani Melancholie BAR Меланхолія Byelorussian Меланхолия Bulgarian Melkoni Breton Melanholija BS Melancholie Czech Melankoli Danish

Malenconia

Plantilla:Infotaula malaltiaMalenconia
Malenconia I per Albrecht Dürer modifica
Tipusdepressió major Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-116A80.3 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9296.90 Modifica el valor a Wikidata

La malenconia, melancolia o melangia[1] (del grec clàssic μέλας, «negre» i χολή, «bilis»), un concepte que sovint es pot confondre amb la depressió (del llatí depressus, «abatiment»),[2] és un dels trastorns psiquiàtrics més antics dels quals es té constància. La medicina ortodoxa contemporània considera qualsevol trastorn emocional i/o anímic que disminuïsca el rendiment en el treball o que limita l'activitat vital habitual, independentment que la seua causa siga o no coneguda, com un trastorn digne d'atenció mèdica i susceptible de ser tractat mitjançant farmacoteràpia o psicoteràpia.[3] Al llarg de la història,[4] s'evidencia la seua presència en els escrits[5] i en les obres d'art,[6] però també, molt abans del naixement de l'especialitat mèdica de la psiquiatria, és coneguda i catalogada pels principals tractats mèdics de l'antiguitat. L'origen del terme malenconia es troba, de fet, en Hipòcrates, encara que cal esperar fins a l'any 1725, en el qual el britànic Richard Blackmore a la seva obra A treatise of the spleen and vapours[7] rebateja el quadre amb el terme actual de depressió.[8] Fins al naixement de la psiquiatria científica, en ple segle xix, el seu origen i tractaments, com el de la resta dels trastorns mentals, basculen entre la màgia i una teràpia ambientalista de caràcter empíric (dietes, passejos, música...);[9] però passa a convertir-se en una malaltia més amb l'adveniment de la psiquiatria biològica,[10] l'enlairament reeixit de la farmacologia i els progressos en psiconeuroimmunologia.[11] De fet, l'èxit dels moderns antidepressius (especialment la fluoxetina, més coneguda per un dels seus noms comercials: Prozac, i rebatejada com a píndola de la felicitat)[12] ha reforçat el “mite del fàrmac” de la societat occidental del segle xx.[13]

  1. ↑ «Malenconia». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. ↑ Kendler, KS «The Origin of Our Modern Concept of Depression-The History of Melancholia From 1780-1880: A Review» (en anglès). JAMA Psychiatry, 2020 Ag 1; 77 (8), pp: 863-868. DOI: 10.1001/jamapsychiatry.2019.4709. ISSN: 2168-622X. PMID: 31995137 [Consulta: 4 maig 2023].
  3. ↑ Sekhon, S; Gupta, V «Mood Disorder» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Maig 8; NBK558911 (rev), pàgs: 12. PMID: 32644337 [Consulta: 11 març 2023].
  4. ↑ Yemez, Ö «Melancholy: A brief history of an ancient concept» (en anglès). Int J Lang Acad, 2021 Des; 9 (4), pp: 18-22. DOI: 10.29228/ijla.52535. ISSN: 2342-0251 [Consulta: 11 març 2023].
  5. ↑ Śniedziewski, P «The Melancholic Gaze» (en anglès). Monographs, VIII. Peter Lang Group AG, 2018; Literary and Cultural Theory Series, Vol. 56, pàgs: 214. ISBN 978-3-631-67526-7. DOI: 10.3726/978-3-653-06894-8 [Consulta: 11 març 2023].
  6. ↑ Yuzhakova, EV «Melancholy in art History: Mourning or Nostalgia?» (en anglès). J Sib Fed Univ-Humanit Soc Sci, 2011; 5, pp: 136-140. ISSN: 2313-6014 [Consulta: 11 març 2023].
  7. ↑ Blackmore, R «A treatise of the spleen and vapours, or, Hypocondriacal and hysterical affections: with three discourses on the nature and cure of the cholick, melancholy, and palsies never before published» (en anglès). Printed for J. Pemberton. London, 1725, pàgs: 284 [Consulta: 8 març 2023].
  8. ↑ Gattinoni, A «Richard Blackmore y su tratado sobre el spleen inglés» (en anglès). Protohistoria, 2018 Des; 21 (30), pp: 241-264. ISSN: 1514-0032 [Consulta: 23 maig 2023].
  9. ↑ Acosta Güemes, LE; Cusumano, AM «Education and Medical Practice in Ancient Greece, the Alexandrian Period and the Western Roman Empire: Advantages and Disadvantages from a Contemporary Perspective» (en anglès). Asian J Educ Soc Stud, 2022 Nov; 35 (2), pp: 54-63. DOI: 10.9734/AJESS/2022/v35i2755. ISSN: 2581-6268 [Consulta: 18 març 2023].
  10. ↑ Wyatt, WJ; Midkiff, DM «Biological Psychiatry: A Practice In Search of a Science» (en anglès). Behav Soc Issues, 2006; 15 (2), pp: 132–152. DOI: 10.5210/bsi.v15i2.372. ISSN: 1064-9506 [Consulta: 8 març 2023].
  11. ↑ Wong, ML; Kling, MA; Munson, PJ; Listwak, S; Licinio, J; Prolo, P; Karp, B; McCutcheon, IE; et al «Pronounced and sustained central hypernoradrenergic function in major depression with melancholic features: relation to hypercortisolism and corticotropin-releasing hormone» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 2000 Gen 4; 97 (1), pp: 325-330. DOI: 10.1073/pnas.97.1.325. PMC: 26662. PMID: 10618417 [Consulta: 24 abril 2023].
  12. ↑ Masiero, G; Mazzonna, F; Steinbach, S «Happy Pills? Mental Health Effects of the Dramatic Increase of Antidepressant Use» (en anglès). Discussion Papers, IZA Institute of Labor Economics, 2020 Set; DP13727, pàgs: 44. ISSN: 2365-9793 [Consulta: 13 maig 2023].
  13. ↑ Adshead, G «The origins of the Prozac nation» (en anglès). BMJ, 2009 Maig 27; 338, pp: b1784. DOI: 10.1136/bmj.b1784. ISSN: 1756-1833 [Consulta: 9 març 2023].
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy