Mozi

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Mozi

Nom original	(zh) 墨子
Biografia
Naixement	470 aC Lu (Dinastia Zhou)
Mort	391 aC (78/79 anys)
Activitat
Camp de treball	Ètica, filosofia social, filosofia política, lògica i epistemologia
Ocupació	filòsof, enginyer militar, enginyer
Activitat	(Floruit: 400 aC )
Alumnes	Qin Guli (en) i Tian Jiu (en)

Mozi (en xinès: 墨子, pinyin: Mòzǐ, Wade-Giles: Mo Tzu, llatinitzat com a Micius, 'mestre Mo'), de nom veritable Mo Di (墨翟) (vers el 480 aC - vers el 381 aC), va ser un pensador xinès en l'origen de l'escola anomenada moisme i un dels principals exponents del pensament anticonfucià, pensament exposat en l'obra Escrits del mestre Mo (o Mozi) i que defensava l'aplicació d'un utilitarisme social radical.

Segons la historiografia tradicional xinesa, al principi va adherir-se al confucianisme, compartint amb aquesta escola la recerca de la pau i el benestar social i la urgència de restablir la "gran harmonia" dels Temps Antics. Ràpidament, però, va rebutjar-la criticant-ne el seu vessant luxós: considerava que molts dels ritus preconitzats, com els funeraris i de dol, eren massa cars i nocius per a la col·lectivitat, i també va criticar les despeses exagerades dels governants i les generades per les guerres.

Més pragmàtic que Confuci, va desenvolupar un corrent de pensament que preconitzava la sobrietat, l'amor universal i la pau, situant la utilitat com a eix central, és a dir, considerant com a just allò que és útil per al poble (allò que beneficia la majoria és bo, allò que només beneficia la minoria no ho és). El seu ideal era el d'una societat regida per l'interès general, basada en una norma objectiva i igualitària que només tingués en compte les necessitats vitals.

Si bé la seva escola va rivalitzar seriosament amb el confucianisme durant 200 anys, quan aquest darrer corrent va ser erigit en doctrina oficial de l'estat amb els Han, Mozi va passar completament a oblit, i fou redescobert només a partir del segle xx.

El seu discurs i els seus orígens modests han fet que certs historiadors marxistes el considerin com un heroi del proletariat, precursor del pensament comunista.