Back بينا نوبيليس ARZ Благородна пина Bulgarian Pinna nobilis CEB Gnaccara Corsican Edle Steckmuschel German Pinna nobilis English Pinna nobilis Spanish گوشدریایی نجیب Persian Grande nacre French Pinna nobilis Galician
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
Pinna rudis  | |
|---|---|
 Pinna nobilis a Ligúria | |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill crític | |
| UICN | 160075998 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Mollusca |
| Classe | Bivalvia |
| Ordre | Pterioida |
| Família | Pinnidae |
| Gènere | Pinna |
| Espècie | Pinna rudis Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Pinna gigas Chemnitz
|
.svg){kind=icon}
La nacra (Pinna nobilis) és un mol·lusc bivalve endèmic del mar Mediterrani i n'és el més gros, ja que pot arribar a fer un metre de llargada. A més, pot arribar a viure fins als cinquanta anys, tot i així, és habitual que visquin entre quinze i vint anys. És de color bru i es col·loca de manera vertical en la sorra, sovint dins de prats de posidònia.
Habita en fons sorrencs, des dels 0 fins als 45 metres aproximadament, especialment en praderes de fanerògames marines com les de Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa, encara que es pot trobar en fons sorrencs on hi hagi substrat dur per adherir el bissus. Sol tenir un terç de la seva estructura soterrada. És una espècie hermafrodita, la seva reproducció es produeix principalment en els mesos d'estiu, tot i que es pot donar en altres períodes. La seva alimentació es realitza per filtració. Té una mena de pilositat (byssus) amb la qual s'havien fet teixits similars a la seda (seda de mar).
Abans era una espècie comuna, però actualment ha passat a la categoria d'espècie amenaçada. Les causes del seu declivi són la contaminació, la pesca, la desaparició de les praderes de posidònia i les àncores dels vaixells.
Estan quasi extingides a la Mediterrània, i només alguns exemplars de nacra resisteixen l'atac del Haplosporidium pinnae sp nov., un protozou paràsit que ha generat grans mortaldats d'aquesta espècie des del 2016. A data de 2020, segons va explicar el cap del Departament d'Espècies en Perill d'Extinció del Govern Balear, només es tenia constància de set o vuit exemplars vius en tot l'arxipèlag balear.[1] A finals d'octubre del 2020 se'n trobaren vuit exemplars vius a les costes de Menorca i Mallorca.[2]
A la Badia dels Alfacs del delta de l'Ebre, zona sorrenca amb poca altura d'aigua, es conserva la segona població coneguda més gran del món amb uns 90.000 exemplars.[3]
A la zona del cap de Creus s'han localitzat exemplars entre camps de Posidonia.[4]
- ↑ Vergés, Lluís «Troben una nacra viva a la costa nord de Menorca». Menorca, 06-02-2020 [Consulta: 6 febrer 2020]. Arxivat 2020-02-06 a Wayback Machine.
- ↑ EFE «Localizan ocho ejemplares vivos de nacra en Mallorca y en Menorca» (en castellà). Menorca.info, 19-10-2020. Arxivat de l'original el 29 de novembre 2020 [Consulta: 23 gener 2021].
- ↑ «La nacra sobreviu a la Badia dels Alfacs». EbreDigital.cat [Sant Carles de la Ràpita], 23-08-2018 [Consulta: 23 gener 2021].
- ↑ Vilà, Carme «Troben al cap de Creus una espècie de musclo gegant gairebé extingit». Diari de Girona, 04-07-2022 [Consulta: 5 juliol 2022].