![]() | |
Malaltia objecte | dependència als opiacis, xoc sèptic i sobredosi d'opioides ![]() |
---|---|
Dades clíniques | |
Risc per l'embaràs | categoria B1 per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA ![]() |
Via | teràpia intravenosa, injecció intramuscular i injecció subcutània ![]() |
Grup farmacològic | morphinan alkaloid (en) ![]() ![]() |
Codi ATC | V03AB15 i A06AH04 ![]() |
Dades químiques i físiques | |
Fórmula | C19H21NO4 ![]() |
Massa molecular | 327,147 Da ![]() |
Identificadors | |
Número CAS | 465-65-6 ![]() |
PubChem (SID) | 5284596 ![]() |
IUPHAR/BPS | 1638 i 1676 ![]() |
DrugBank | DB01183 ![]() |
ChemSpider | 4447644 ![]() |
UNII | 36B82AMQ7N ![]() |
KEGG | C07252 i D08249 ![]() |
ChEBI | 7459 ![]() |
ChEMBL | CHEMBL80 ![]() |
AEPQ | 100.006.697 |
La naloxona és un fàrmac usat per bloquejar els efectes dels opioides especialment la seva sobredosi.[1] Naloxona pot ser combinat dins la mateixa píndola com un opioide per disminuir el risc d'un mal ús.[1] Quan es dona per via intravenosa la naloxona actua en dos minuts, i com via intramuscular en cinc minuts;[1] també pot ser espargida al nas.[2] Els efectes de la naloxona duren entre una hora i una hora i mitja.[3] Poden ser requerides múltiples dosis donat que la durada de l'acció de la majoria dels opioides ésmés gran que la de la naloxona.[1]
Entre els efectes secundaris d'aquest fàrmac s'inclou la de la retirada dels opioides incloent inquietud, agitació, nàusees, vòmits, taquicàrdia, ritme cardíac ràpid i sudoració.[1] Per evitar-ho, es poden donar petites dosis cada pocs minuts fins que s'aconsegueixi l'efecte desitjat.[1] En aquells amb una malaltia cardíaca prèvia o medicaments que afecten negativament el cor, s'han produït més problemes cardíacs.[1]
La naloxona va ser patentada el 1961 i aprovat el seu ús per la Food and Drug Administration el 1971.[4]