Precinematografia

La precinematografia (també, en apòcope, el precine), és el conjunt d'invents i tecnologies que durant un període han anat conformant els orígens del cinematògraf (la data del qual d'invenció està establerta al desembre de 1895).

Però segles abans del cinematògraf van existir espectacles basats en imatges i fins i tot en imatges de llum amb moviment, intentant aconseguir mostrar al públic la “última meravella de la ciència”. En el capítol més primitiu es troben les ombres xineses i blanques; després van anar apareixent les fantasmagories; el microscopi solar; els quadres dissolvents; el agioscop elèctric; el panorama amb l'intent de la representació total; el diorama que es basa en la representació en dues dimensions d'una figura qualsevol, combinant-se amb canvis de llum; i les diverses caixes òptiques que s'observaven individualment mirant en el seu interior, com el tutilimundi o titirimundi, "mondinovo" o món nou, i els cosmorames, neorames o poliorames.

Aquesta lenta evolució va donar com a resultat el que després es coneixeria com a cinema, el producte final d'aquesta necessitat de l'ésser humà d'expressar-se mitjançant imatges fent ús de les possibilitats i tècniques de cada època, un invent que va seduir a tots els públics i va desplaçar a la resta d'espectacles visuals.