Back ما قبل الرفائيلية Arabic ما قبل الرفائيليه ARZ Hermandá Prerrafaelita AST Dareraffaelloeva AVK Прэрафаэліты Byelorussian Прэрафаэліты BE-X-OLD Прерафаелити Bulgarian Rakrafaelouriezh Breton Prerafaeliti BS Prerafaelité Czech
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | moviment artístic grup artístic estil |
| Història | |
| Creació | 1848 |
| Fundador | William Holman Hunt, John Everett Millais i Dante Gabriel Rossetti |
| Període | època victoriana |
| Activitat | |
| Influències | |
El Prerafaelitisme (Pre-Raphaelites) és un corrent artístic anglès sorgit entorn d'un grup de pintors, poetes i crítics, fundat el 1848 per John Everett Millais, Dante Gabriel Rossetti i William Holman Hunt amb el nom de Fraternitat Prerafaelita (Pre-Raphaelite Brotherhood).[1]
La intenció del grup era la reforma de l'art refusant el manierisme per considerar-lo una aproximació mecanicista adoptada pels artistes seguidors de Rafael i Miquel Àngel. Pensaven que els posats clàssics i les elegants composicions de Rafael, en particular, havien tingut una influència corruptiva sobre l'ensenyament acadèmic de l'art. D'aquí el nom de «Prerafaelites». Buscaven un retorn al detallisme, els colors intensos i les composicions complexes del Quattrocento italià.
Els Prerafaelites han estat considerats com el primer moviment artístic d'avantguarda; tanmateix ells van refusar aquesta etiqueta perquè continuaven acceptant com a elements centrals de l'art tant els conceptes de la pintura històrica com el de la mimesi, o imitació de la natura. Malgrat això, els Prerafaelites es van definir clarament com un moviment reformista, creant un nom específic per al seu art i publicant el diari The Germ (el germen) per a promoure les seves idees. Els seus debats van quedar registrats en el Pre-Raphaelite Journal.
La doctrina inicial va ser expressada en quatre principis:
- Tenir idees genuïnes per expressar.
- Estudiar la natura amb cura, per tal de conèixer com expressar-la.
- Simpatitzar amb tot allò que és directe, seriós i sentit en l'art anterior, amb l'exclusió de tot allò que és convencional, ostentós i après de memòria.
- El més important, fer pintures i estàtues totalment bones.
Aquests principis no eren dogmàtics de manera deliberada, en tant que el grup volia emfasitzar la responsabilitat personal dels artistes individuals per tenir idees i mètodes de descripció propis.
Un dels artistes d'aquest corrent artístic, William Morris, va tenir una gran influència en el modernisme de Catalunya a través d'Alexandre de Riquer.
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.188. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 7 desembre 2014].