Prussians

Per a altres significats, vegeu «Prússia».

Prussians

Tipus	pobles indígenes
Llengua	prussià i alemany
Religió	Mitologia prussiana, mitologia bàltica i catolicisme
Part de	Western Balts (en)
Geografia
Originari de	Voivodat de Warmia i Mazury (Polònia), Lituània Menor i óblast de Kaliningrad (Rússia)
Mapa de distribució

Els antics prussians, prussians del Bàltic o senzillament prussians (Prūsai en prussià; alemany: Pruzzen, llatí: Pruteni; letó: Prūši; lituà: Prūsai; Prusowie en polonès; Prësowié en caixubi) eren el poble indígena d'un grup de tribus bàltiques que van habitar la regió de Prússia. Es trobaven a la riba sud de la mar Bàltica entre el Llacuna del Vístula a l'oest i el Llacuna de Curlàndia a l'est. Els seus habitants parlaven la llengua prussiana i seguien la mitologia prussiana.

Durant el segle xiii els prussians foren conquerits per l'Orde Teutònic. L'antic estat alemany de Prússia va agafar el seu nom dels prussians bàltics, tot i que va ser dirigit per alemanys. Els cavallers Teutònics i les seves tropes van traslladar els prussians bàltics del sud de Prússia cap al nord Prússia. Molts prussians també foren morts durant les croades dutes a terme per Polònia i els papes, mentre altres van ser assimilats i convertits al cristianisme. La llengua prussiana s'extingí a finals del segle xvii o principis del xviii.^[1] Molts prussians emigraren per causa de les croades teutòniques.^[2] La terra del prussians era més gran abans de l'arribada dels polans, consistint al centre i est de la Prússia Oriental i Prússia Occidental. D'acord als termes després de la Segona Guerra Mundial, el seu territori correspon a les àrees modernes de Voivodat de Vàrmia i Masúria (a Polònia), l'óblast de Kaliningrad (a Rússia) i el del sud Territori de Memel (de Lituània). El territori era també habitat per esclavonis, una tribu relacionada amb els prussians, curonians i balts orientals.