RBMK

Un reactor de gran potència a tubs de força, o RBMK (transcripció de РБМК, que és acrònim del rus Реактор Большой Мощности Канальный), és un reactor nuclear de tecnologia soviètica que fa servir barres de grafit com a moderador de neutrons però, a diferència dels reactors de gas, està refrigerat per aigua lleugera (aigua normal, H₂O) escalfada a 290 °C, com ho fan els reactors d'aigua bullent. Es tracta d'un reactor tèrmic moderat per grafit i refrigerat per aigua lleugera, segons la tipificació de les Nacions Unides equivalent a l'estatunidenc LGR. Es fan servir per a produir plutoni o a centrals nuclears, com per exemple a la Central Nuclear de Txernòbil, per a generar electricitat.

En 1997 hi havia al món catorze centrals nuclears amb aquesta tecnologia, que produïen uns 14.6000 MWe. En 2010 hi ha al món onze reactors RBMK en activitat (4 a Koursk, 4 a Sosnovy Bor i 3 a Smolensk) i un, a Koursk, en etapa de construcció. Cal destacar que avui dia cap central nuclear, ni tan sols les de reactor RBMK que resten en funcionament o en procés de desmantellament, corren cap risc de tenir un accident com el de Txernòbil, ja que les tecnologies i mesures de seguretat que s'hi han afegit ho impedirien completament.

Els RBMK actuals fan servir com a combustible nuclear barres de tres metres i mig de llarg d'òxid d'urani natural o molt lleugerament enriquit (d'1,8% a 2,4%), que resulta més barat i més segur que l'urani més enriquit, que és més radioactiu. Aquests reactors generen com a residu plutoni, que es pot usar com a subproducte aprofitat per a l'armament nuclear o bé per a fer combustible MOX.