Requiari

Plantilla:Infotaula personaRequiari

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 415 Modifica el valor a Wikidata
Mortdesembre 456 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (40/41 anys)
Porto (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpena de mort, decapitació Modifica el valor a Wikidata
3r King of the Suebi (en) Tradueix Gal·lècia
448 – 456
← RequilaAgriwulf, Framta (en) Tradueix, Maldras (en) Tradueix → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme nicè, paganisme germànic i cristianisme calcedoni Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei
Rei de Galícia Modifica el valor a Wikidata
Cònjugemuller de Requiari Modifica el valor a Wikidata
PareRequila Modifica el valor a Wikidata
GermansRicimer Modifica el valor a Wikidata
ParentsTeodoric I, sogre
Turismund, cunyat
Teodoric II, cunyat
Euric, cunyat Modifica el valor a Wikidata

Requiari fou rei dels sueus (448-456). Era fill del rei sueu Requila, i havia pujat al tron el 448. Poc després es va casar amb la filla de Teodoric I (rei dels visigots). Al·legant una visita al seu sogre va reunir un fort exèrcit, amb el que va devastar el centre de la Tarraconense probablement aliat a les partides de bagaudes que actuaven a la vall de l'Ebre. Va atacar Cesaragusta i Ilerda i es va apoderar de la regió fins a la vall del Segre (449). Les forces godes de la província, sota el comandament del romà Basili el van combatre[1] i finalment el 452 va signar un tractat amb els comes Fortunatus i Manricus, que establia la retirada dels sueus de la Tarraconense i d'altres territoris. El 455 Requiari va trencar l'acord i va tornar a envair la Tarraconense, potser en ajut dels seus aliats vascons. El seu cunyat Teodoric II (rei dels visigots) va anar a la zona amb un exèrcit. Requiari, en conèixer la notícia, es va retirar, però fou atrapat i derrotat a la batalla del riu Órbigo,[2] i fou fet presoner, essent executat poc després (desembre del 456).

  1. de La Fuente, Vicente. Las santas iglesias de Tarazona y Tudela en sus estados antiguo y moderno (en castellà). Real Academia de la Historia, 1865, p.82. 
  2. Thompson, E. A.. The Conversion of the Spanish Suevi to Catholicism (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 1980, p. 163. ISBN 0-19-822543-1. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by razib.in