Sapropel

Contrastos en un sondeig realitzat al mar Negre a la zona d'exclusivitat marítima de Bulgària (2009). La part més fosca de la cata correspon al fang sapropelític
Contrastos en la mostra d'un sondeig realitzat a la mar Negra a la zona d'exclusivitat marítima de Bulgària (2009). La part més fosca (unit 2) de la cata correspon al fang sapropelític

El sapropel (Geologia, Petrologia) és un tipus de sediment orgànic subaquàtic, marí o lacustre, acumulat en el fons d’aigües anòxiques i estratificades i format per pelita[1] negra, poc viscosa i pudent, que conté nivells elevats de matèria orgànica i materials d’origen planctònic (zooplàncton i fitoplàncton, algues), descompostes i macerades. Aquests organismes no són identificables en el mateix llot. El sapropel s'associa a bacteris anaeròbics productors de H₂S, en medi reductor. Normalment presenta una fina laminació. El sapropel és un material precursor de la formació dels hidrocarburs. En pedologia es considera un tipus més de sòl. El mot prové del grec sapros:podrit i pelos:fang)[2][3][4]

  1. Riba Arderiu, O. et al.. «pelita». Diccionari de Geologia, IEC, 1997. [Consulta: 23 novembre 2023].
  2. Riba Arderiu, O. et al.. «sapropel». Diccionari de Geologia, Institut d'Estudis catalans IEC, 1887. [Consulta: 21 novembre 2023].
  3. Díaz de Neira Sánchez, J. A., Gallastegui, G., González-Menéndez, L. y Mancebo Mancebo M. «Vocabulario de Rocas, Sedimentos y Formaciones Superficiales, 3.5. Rocas orgánicas sedimentarias y sedimentos ricos en materia orgánica» (en castellà-espanyol) p. 96. IGME Instituto Geológico y Minero de España, 2019. [Consulta: 22 novembre 2023].
  4. «pelita». Gran Enciclopèdia Catalana, GEC, 2023. [Consulta: 22 novembre 2023].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy