Back استریولب AZB Stereolab Czech Stereolab German Stereolab English Stereolab Spanish استریولب Persian Stereolab Finnish Stereolab French Stereolab Galician Stereolab Hungarian
.jpg)  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de música |
| Història | |
| Creació | 1990, Londres |
| Activitat | |
| Activitat | 1990 – |
| Segell discogràfic | Elektra Records Flying Nun Records (en)  Drag City (en) 4AD Duophonic Records (en) |
| Gènere | Indie rock |
| Influències | |
| Format per | |
| Lloc web | stereolab.co.uk |
             | |
Stereolab és un grup anglès de música rock format a Londres a principis dels anys 90. El seu estil del qual combina elements de la música lounge i easy listening dels anys cinquanta i seixanta amb influències del krautrock i el pop dels anys seixanta, entre altres gèneres. Va ser una de les primeres bandes a ser etiquetada de post-rock. El seu so es caracteritza per la utilització d'instruments antics de teclat analògic com sintetitzadors Moog i orgues elèctrics Farfisa i Vox.
El grup, que pren el nom d'un segell discogràfic dels anys cinquanta, està liderat per l'anglès Tim Gane (guitarra i teclats) i la francesa Laetitia Sadier (veus, teclats, trombó i guitarra), i és deutor del so de formacions alemanyes de l'escena krautrock: Can, Kraftwerk i Neu!; del pop dels anys seixanta i de la inventiva de formacions pioneres de rock experimental com The Velvet Underground.[1][2] La formacióbarreja aquestes influències amb elements procedents del lounge[3] i l'space age pop,[4][5] de bandes sonores de compositors com Henry Mancini i de música brasilera com la bossa nova i la tropicalia.[2][6] Les lletres del grup toquen temàtiques sociopolítiques: alguns crítics sostenen que les lletres de la formació (escrites per Sadier i cantades en anglès i en francès) tenen un fort missatge marxista,[7] i Gane i Sadier admeten que estan influenciats per moviments polítics i culturals com el surrealisme i la Internacional Situacionista.[8][9]
Posteriorment a la dissolució de McCarthy, el seu grup anterior, Gane va muntar el duo amb una seguidora del grup, Sadier, a qui va conèixer en un dels concerts del grup. Malgrat que Stereolab ha patit diversos canvis en la formació des dels seus inicis, el germen actiu del grup sempre s'ha mantingut en ells dos). Cal recordar però que mai ha sigut un duo, sinó un projecte obert pel qual han passat músics com Andrew Ramsay (bateria del grup) o l'australiana Mary Hansen (morta en un accident de trànsit), el baixista neozelandès Martin Kean (The Chills), el guitarrista Sean O'Hagan (fundador de The High Llamas i David Pajo (guitarrista de diversos grups, a destacar Slint i Tortoise, entre altres.
- ↑ Perrone, Pierre. «Obituario de Mary Hansen». The Independent, 29-10-1997. Arxivat de l'original el 16 d’octubre 2007. [Consulta: 16 febrer 2008].
- ↑ 2,0 2,1 Gallardo, José M. «Stereolab». Supernova Pop. [Consulta: 6 març 2008].
- ↑ Erlewine, Stephen Thomas; Kergan, Wade. «Biografía de Stereolab». Allmusic. [Consulta: 16 febrer 2008].
- ↑ Morris, Chris. «"Hold The Ketchup On Stereolab"». Yahoo! Music, 17-08-1997. [Consulta: 16 febrer 2008].
- ↑ Stevens, Andrew. «"Messrs Modular"». 3:AM Magazine, 2003. [Consulta: 12 febrer 2008].
- ↑ Ashlock, Jesse. «Biografía de Stereolab». Epitonic.com. [Consulta: 12 febrer 2008].
- ↑ Christgau, Robert. «Stereolab». [Consulta: 15 febrer 2008].
- ↑ Stark, Jeff. «"Surrealist Manifesto"». Salon.com, 22-09-1999. [Consulta: 10 febrer 2008].
- ↑ Sheppard, David. «Biography - Stereolab». Sitio oficial de Beggars Group, febrer 2005. Arxivat de l'original el 16 de maig 2008. [Consulta: 10 febrer 2008].