Back Камяні спатыкнення Byelorussian Kamen spoticanja BS Stolpersteine Czech Snublesten Danish Stolpersteine German Λίθοι Μνήμης Greek Stolperstein English Stumbliga ŝtoneto Esperanto Stolpersteine Spanish Stolperstein Basque
  | |
| Tipus | projecte artístic |
|---|---|
| Part de | Sleutelwerken |
| Creador | Gunter Demnig |
| Creació | 1997 |
| Gènere | art públic |
| Mida | 10 ( ) × 10 ( ) cm |
| Col·lecció | |
| Localització | Alemanya, Dinamarca, Polònia, Noruega, Lituània, Itàlia, Grècia, França, Croàcia, Bèlgica, Àustria, Luxemburg, Espanya, Suècia, Romania, Txèquia, Argentina, Rússia, Eslovènia, Eslovàquia, Ucraïna, Països Baixos, Moldàvia, Suïssa, Hongria, Letònia, Finlàndia, Sèrbia, Regne Unit i Irlanda |
| Lloc web | stolpersteine.eu |
Els Stolpersteine (paraula plural alemanya que significa «pedres, llambordes o llambordins de topada o per ensopegar»; singular Stolperstein), en català, pedres de memòria,[1] són petits monuments creats per l'artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme. Actualment n'hi ha més de 75.000 distribuïdes a més 1.800 ciutats d'una vintena de països,[2] com Alemanya, Àustria, Catalunya, Hongria, Països Baixos, Bèlgica, Txèquia, Polònia, Ucraïna, Itàlia i Noruega.[3] En pocs anys, han esdevingut el memorial més gran del món. La primera pedra a la península Ibèrica es va posar el 2015 a Navàs.[4] Són un petit monument d'admonició que es posa a la vorera davant del darrer lloc on va viure d'una víctima del nacionalsocialisme, abans que l'arrestessin o deportessin. Segons l'artista, el qui ho mira s'ha d'inclinar per llegir el text, un signe de respecte de la persona eliminada. A la pàgina d'entrada al web del projecte es diu:
| « | Pedres de topada Aquí vivia 1933-1945 un projecte artístic per a Europa de Gunter Demnig Un projecte que vol mantenir viva la memòria de l'expulsió i de l'assassinat dels jueus, dels gitanos, dels polítics perseguits, dels homosexuals, dels testimonis de Jehovà i de les víctimes dels programes d'eutanàsia del nacionalsocialisme.[5] |
» |
Es tracta de llambordins fets de formigó, de 10 cm per 10 cm i coberts d'una fulla de llautó en la qual es graven les dades essencials de la persona. Han de fer aturar el vianant i fer-lo pensar en la persona desapareguda, assassinada, torturada. Ensenyen l'omnipresència del mal en la vida quotidiana. Hi ha un llambordí únic per a cada persona. Tothom pot proposar a l'artista la creació d'una pedra per un preu modest. Cada llambordí està fet a mà, un per un, un gest de respecte i d'humanitat que vol explícitament contrastar amb l'exterminació industrialitzada perpetrada pels nazis.[6] El juny 2011, Gunter Demnig va tenir un conflicte amb l'administració fiscal de Colònia. Aquests buròcrates no acceptaven les creacions com a obres d'art, amb un IVA del 7% sinó que els consideraven com productes industrials per als quals cal pagar el 19% d'IVA. El conflicte encara no s'ha resolt, però va pactar-se un primer compromís: l'artista no ha de pagar un suplement per als llambordins realitzats els darrers set anys. Demnig insisteix que cada objecte és únic, personalitzat i només creat després d'una recerca històrica profunda.[7]
Des del 2012 també s'ha creat un apli i un web per facilitar la identificació i la localització de totes les pedres.[8]
- ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 1r febrer 2023].
- ↑ «Sabadell homenatjarà els deportats als camps nazis amb 23 llambordes "stolpersteine" | Ràdio Sabadell». [Consulta: 12 juny 2018].
- ↑ Web del projecte, Technik, 30 de juny de 2011
- ↑ Marimon, Sílvia «Navàs ret homenatge als deportats als camps nazis amb les primeres Stolpersteine de l'estat». Ara, 09-04-2015.
- ↑ Traducció de l'Introducció al web oficial del projecte
- ↑ Web del projecte, Start Arxivat 2014-12-27 a Wayback Machine.
- ↑ "Stolperstein"-Künstler hat Ärger mit dem Finanzamt, dpa a l'Hamburger Abendblatt, 17 de juny de 2011 (traducció: Gunter Demnig, l'artista dels Stolpersteine té problemes amb l'administració fiscal)
- ↑ Grosse-Wilde, Carola «Stolpersteine auch online. Internet-Projekt bietet Chance, die Gedenktafeln besser zu finden». Die Welt, 11-04-2012, pàg. 26.