Tridimita

Infotaula de mineralTridimita

Cristalls tabulars de tridimita procedents d'Ochtendung, Eifel, Alemanya.
Fórmula químicaSiO₂
Epònimbessó Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMount San Cristóbal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DA.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.4.DA.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/D.01a Modifica el valor a Wikidata
Dana75.1.2.1 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lídepenent de cada fase (al cos de l'article hi ha una taula on s'especifica)
Hàbit cristal·lítabular (hàbit molt semblant al de les miques
Grup espacialspace group C222₁ (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Massa molar60,08
Colorincolor, blanc
Exfoliació{0001} indistinta, {1010} imperfecta
Fracturaconcoidal
Duresa7
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Gravetat específica2,25 a 2,28
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,468–1,482 nβ = 1,470–1,484 nγ = 1,474–1,486
Birefringènciaδ < 0,004
Pleocroismeincolor
Angle 2V40–86°
Altres característiquesno radioactiva, no magnètica; fluorescent, en ona curta presenta color vermell fosc
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolTrd Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

La tridimita és un mineral de la classe dels òxids, polimorf del quars, la stishovita, la coesita i la cristobalita. Se sol trobar en cavitats en roques volcàniques. Sovint es troba com a constituent d'algunes varietats d'òpal formats en roques sedimentàries marines.[2]

Anomenat com a tridimita per la paraula grega Tridymos que significa triplet, en al·lusió a les típiques macles triples que forma el mineral. La seva localitat tipus és al Cerro San Cristóbal a Pachuca, Hidalgo, Mèxic, lloc on va ser descobert l'any 1877.[3] Als territoris de parla catalana ha estat descrita al volcà de la Crosa de Sant Dalmai, a Bescanó (Gironès).[4]

  1. «Tridymite». A: Anthony, John W.; Bideaux, Richard A.; Bladh, Kenneth W. and Nichols, Monte C.. Handbook of Mineralogy (PDF). III (Halides, Hydroxides, Oxides). Mineralogical Society of America. ISBN 0-9622097-2-4 [Consulta: 5 desembre 2011]. 
  2. 2,0 2,1 Tridymite. Mindat.
  3. 3,0 3,1 Tridymite Mineral Data. Webmineral.
  4. Mollfulledq, Joaquim. Minerales. Omega, 1996 [Consulta: 6 febrer 2024]. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy