Usabilitat

La usabilitat (de l'anglès usability) és la facilitat amb què la gent pot usar una eina o un giny, per aconseguir un objectiu concret. El terme també pot fer referència als mètodes per mesurar la usabilitat i a l'estudi dels principis que doten un objecte d'usabilitat.

La usabilitat, tradicionalment lligada al disseny de panells de control o interfícies per part dels enginyers, s'ha popularitzat amb l'arribada de gran quantitat de dispositius electrònics (mòbils, caixers automàtics, ordinadors, automòbils...) i l'ús de la informàtica (sistemes operatius, programari, pàgines web…). Per fer-los intuïtius i fàcils d'utilitzar, poden requerir disciplines tan diverses com l'enginyeria, la psicologia, el disseny i la comunicació visual, la informàtica, l'etnografia, els estudis de mercat, etc.

La usabilitat permet:

• Més eficiència; amb menys temps es pot acabar una tasca concreta.
• Facilitat d'aprenentatge; el funcionament d'un objecte es pot deduir observant-lo.
• Més satisfacció de l'usuari.

Jakob Nielsen i Steve Krug són dos dels experts destacats en usabilitat.

Segons Nielsen, la usabilitat es definiex per 5 dimensions:^[1]

• Satisfacció: Què tan agradable és utilitzar el disseny.
• Error: Quants errors fan els usuaris, el grau d'aquests errors i la facilitat amb que es recuperen dels errors
• Aprenentatge: Què tan fàcil és que els usuaris realitzen tasques bàsiques la primera vegada que es troben amb el disseny
• Eficiència: Una vegada que els usuaris han après el disseny, la rapidesa amb què poden realitzar tasques?
• Memòria: Quan els usuaris tornen al disseny després d'un període de no usar-lo, la facilitat amb què poden restablir el control en l'ús