VistaVision

El format VistaVision (també anomenat 8 perforacions), el qual va ser creat per la productora cinematogràfica Paramount, fou un format alternatiu d'impressió fotogràfica al 35 mm panoràmic. L'objectiu que Paramount es va proposar quan creà aquest format va ser aconseguir negatius d'un gra molt fi filmant en una superfície més gran, de manera que quan els negatius es positivessin i es projectessin les imatges, aquestes es veurien molt clares en format panoràmic (cosa que no passava amb els altres sistemes, en els quals les imatges havien de ser engrandides i, a causa d'aquest procés, perdien qualitat).^[1]

L'enorme qualitat d'aquest format s'aconseguia amb l'ús d'una càmera especial, la qual fotografiava el negatiu original en un doble marc mitjançant lents de tipus gran angular. Les còpies de films rodats en VistaVision s'obtenien gràcies a una reducció òptica. Les pel·lícules rodades amb aquesta tècnica oferien una gran quantitat de detall de la imatge, i varen arribar a una qualitat que mai havia estat assolida abans dels anys 50, quan s'inventà aquest mètode.^[2]

La pel·lícula es projectava horitzontalment i hi havia 8 perforacions per cada frame. Això implicava que la seva relació d'aspecte era d'1,5 en comptes d'1,33, que era la relació d'aspecte dels altres formats cinematogràfics.^[1] La imatge que s'exposava per cada fotograma era tres vegades més gran que les imatges que es rodaven amb altres formats. La projecció d'aquests amples negatius reduïts òpticament a la mida estàndard de projecció de 35 mm, donava com a resultat una imatge molt més clara i nítida, i en cas que es projectés en format panoràmic, la qualitat era molt notable.^[2]

Aquest format va acabar desapareixent per diversos motius. En primer lloc, la majoria de sales de cinema utilitzaven el CinemaScope com a format panoràmic, el qual el preferien en comparació amb el VistaVision. En segon lloc, l'adaptació dels projectors existents (els quals projectaven els films amb la cinta en vertical) a aquest format va ser força costós i va fer que molt pocs llocs distribuïssin les pel·lícules rodades en Vista Vision i, conseqüentment, el format acabés desapareixent.^[1] En un primer moment, el format (que tenia una banda de so òptica) fou pensat per Paramount per poder ser projectat de qualsevol manera, fins i tot en 35 mm (amb la reducció òptica), tot i que es recomanava que els cinemes tinguessin una pantalla panoràmica, puix l'efecte era més aclaparador. Per tant, el format VistaVision es vengué com a compatible i flexible amb els equipaments estàndard, cosa que implicava que no calia cap tècnica ni equipament especial per la seva visualització.^[2]

Els formats horitzontals de projecció s'han reivindicat des de 1977. George Lucas n' utilitzà per rodar algunes de les seqüències dels seus films que requerien efectes especials, i els formats de visionat espectacular com l'IMAX o l'Omnimax també han utilitzat formats similars al VistaVision.^[1]