Wulfhere

Wulfhere

Wulfhere, la figura de la dreta, decorant la catedral de Lichfield.
Biografia
Naixement	segle VII
Mort	675
Rei de Mèrcia
658 (Gregorià) – 675 (Gregorià) ← Oswiu – Æthelred →
Rei de Mèrcia
658 – 675 ← Peada – Æthelred →
Activitat
Ocupació	governant
Família
Dinastia	Iclingues
Cònjuge	Ermenilda d'Ely
Fills	Coenred, Werburga
Pares	Penda
Germans	Æthelred Peada Cyneburh Cyneswitha

Wulfhere (c.640 — 675) va ser un rei de Mèrcia, regne anglosaxó situat en el que avui constitueixen les actuals Midlands angleses, des de finals dels anys 650 fins a la seva mort el 675.

La seva arribada al tron va marcar el final del domini d'Oswiu de Northúmbria sobre el sud d'Anglaterra. De fet, Wulfhere va expandir la seva influència per gran part d'aquesta regió. Les campanyes contra els saxons de la Casa de Wessex van expandir el control de Mèrcia per bona part de la vall del Tàmesi. Va conquistar el regne de Wihtwara a l'illa de Wight i la vall del riu Meon, cedint el control d'aquestes regions al rei Aethelwealh del Regne de Sussex. També va tenir influència sobre els territoris de Surrey, Essex i Kent. Es va casar amb Ermenilda d'Ely (més tard santa Ermenilda), filla del rei de Kent Eorcenberht, i que a la mort del seu espòs es retirà al claustre i fou abadessa d'Ely.^[1]

Va morir, possiblement per malaltia, l'any 675 i va ser succeït pel seu germà Æthelred. Eddius Stephanus, en la seva biografia de Wilfrid de York, descriu Wulfhere com "un home de ment orgullosa i de voluntat insaciable".^[2]