X/Open

X/Open

Tipusconsorci Modifica el valor a Wikidata
Versió inicial1984 Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
PlataformaUNIX
Més informació
Lloc webarchitecture-forum.org Modifica el valor a Wikidata

El grup X/Open (també conegut com Open Group for Unix Systems [1] i incorporat el 1987 com a X/Open Company, Ltd. [2][3]) va ser un consorci fundat per diversos fabricants europeus de sistemes UNIX a 1984 [2] [4] per identificar i promoure estàndards oberts en el camp de la tecnologia de la informació. Més concretament, l'objectiu original era definir una única especificació per als sistemes operatius derivats d'UNIX, per augmentar la interoperabilitat de les aplicacions i reduir el cost de portar el programari. Els seus membres originals eren Bull, ICL, Siemens, Olivetti i Nixdorf, un grup que de vegades es coneix com BISON. Philips i Ericsson es van unir el 1985, moment en què es va adoptar el nom X/Open.

El grup va publicar les seves especificacions com a X/Open Portability Guide, començant amb el número 1 el 1985, i més tard com a X/Open CAE Specification.

El 1987, X/Open es va incorporar com a X/Open Company, Ltd.[5][6]

El març de 1988, X/Open va créixer fins a 13 membres: AT&T, Digital, Hewlett-Packard, Sun Microsystems, Unisys, NCR, Olivetti, Bull, Ericsson, Nixdorf, Philips, ICL i Siemens.

El 1990 el grup s'havia ampliat a 21 membres: a més dels cinc originals, Philips i Nokia d'Europa; AT&T, Digital, Unisys, Hewlett-Packard, IBM, NCR, Sun, Prime Computer, Apollo Computer d'Amèrica del Nord; Fujitsu, Hitachi i NEC del Japó; més l' Open Software Foundation i Unix International.

L'octubre de 1993, es va anunciar una transferència planificada de la marca registrada UNIX de Novell a X/Open; es va finalitzar el 2n trimestre de 1994.[7]

El 1994, X/Open va publicar l'Especificació UNIX única, que es va extreure de la base XPG4 i altres fonts.[8]

El 1996, X/Open es va fusionar amb l'Open Software Foundation per formar The Open Group.[9][10]

X/Open també va ser responsable del protocol XA per al processament de transaccions distribuïdes heterogènies, que es va publicar el 1991.[11]

  1. Sandholtz, Wayne. «Spinoffs». A: High-Tech Europe: The Politics of International Cooperation (en anglès). University of California Press, 1992. 
  2. 2,0 2,1 «The Daemon, the GNU and the Penguin, Excursus: UUNET & Ch. 11» (en anglès). Groklaw, 02-06-2005.
  3. McKinnon, Linda. Installing and Administering Linux (en anglès). John Wiley & Sons, 2004, p. 5. ISBN 9780471453994. 
  4. «The UNIX System -- History and Timeline -- UNIX History» (en anglès). unix.org.
  5. «The Daemon, the GNU and the Penguin, Excursus: UUNET & Ch. 11» (en anglès). Groklaw, 02-06-2005.
  6. McKinnon, Linda. Installing and Administering Linux (en anglès). John Wiley & Sons, 2004, p. 5. ISBN 9780471453994. 
  7. «Frequently Asked Questions» (en anglès). unix.org.
  8. «The Single UNIX Specification» (en anglès). unix.org.
  9. «The UNIX System -- History and Timeline -- UNIX History» (en anglès). unix.org.
  10. «The Daemon, the GNU and the Penguin, Excursus: UUNET & Ch. 11» (en anglès). Groklaw, 02-06-2005.
  11. Kleppmann, Martin. Designing Data-Intensive Applications (en anglès). 1. O'Reilly Media, 2 abril 2017, p. 361. ISBN 978-1449373320. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy