Back شبكة (أداة) Arabic Мрежа (приспособление) Bulgarian Тетел (хатĕр) CV Net (device) English Red (aparejo) Spanish Sare (egitura) Basque تور (وسیله) Persian רשת (מכשיר) HE जाल (उपकरण) Hindi Mreža Croatian
 Xarxa de pesca en una superfície de fusta a un port pesquer de Laos  | |
| Dades bàsiques | |
|---|---|
| Ús | tracció, subjecció de càrrega i pesca |
| Cronologia | |
| Data creació | mil·lenni VIII aC |
| Característiques | |
| Format per | graella espacial xarxa de corda |
Una xarxa és una eina consistent en una estructura de malla formada per cordes, fils o filferros que tenen un llaç o un nus en les seves interseccions. Com a resultat, genera un teixit o superfície sòlida amb grans espais oberts entre els fils.[1][2]
La principal característica de la xarxa és la capacitat de retenir objectes sòlids segons la seva mida mentre que permet el pas de fluids o altres objectes més petits que la pròpia malla. Ateses les seves característiques de resistència i versatilitat, així com els materials i les tècniques de fabricació que l'envolten, és un instrument que ha tingut un llarg recorregut per la historiografia humana i se'l considera sovint un element etnològic molt vinculat i descriptiu de cada cultura i civilització. De fet, les xarxes estan documentades des d'aproximadament el 8000 aC.[3][4][5]
Tradicionalment, s'han fet servir teixits animals o vegetals, generalment ja entrellaçats formant cordes, encara que actualment s'utilitzen també teixits sintètics com el niló o metalls com l'acer quan es necessita que aguanti esforços molt més grans.[6]
Per analogia del seu ús estès en diversos àmbits de treball des de la prehistòria, el concepte d'entrecreuament que evoca ha romàs en moltes expressions de la tradició oral, ha tingut un gran impacte en la generació d'expressions lingüístiques de noves necessitats i tecnologies.[7] També s'ha vist que és una de les disposicions físiques naturals de les estructures en l'escala molecular.[8] És el cas, especialment en l'àmbit modern i contemporani, de les xarxes ferroviàries, les xarxes semàntiques, les xarxes elèctriques, les xarxes de televisió, informàtiques o telefòniques, les xarxes socials i neuronals, les xarxes ciutadanes o fins i tot les xarxes ambientals i tròfiques.
- ↑ «Xarxa». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 octubre 2022].
- ↑ «Xarxa». Diccionari General de la Llengua Catalana. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 3 octubre 2022].
- ↑ Trachse, 2008, p. 56.
- ↑ «The palaeoenvironment of the Antrea Net Find» (en anglès). Departament de Geografia, Universitat de Hèlsinki. [Consulta: 1r juny 2015].
- ↑ Painter, P.C.; Coleman, M.M.. Essentials of Polymer Science and Engineering. DEStech Publications, Incorporated, 2009, p. 245 (Raymond F. Boyer Library Collection). ISBN 978-1-932078-75-6.
- ↑ Hearings, 1970, p. 1598.
- ↑ Freixa, Bernal i Cabré, 2015, p. 146.
- ↑ Molera i Solà et al., 2011, p. 53.