Cabeza

Cabeza
clase de entidad anatómica (es) Traducir
región anatómica (es) Traducir y entidad anatómica particular (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata
Los músculos de la cabeza d'un caballu, de Traité d'anatomie comparée des animaux adomes por Auguste Chauveau, 1890

La cabeza [1], testera[2] o tiesta[3] ye la parte cimera del cuerpu, y cimeru o anterior de munchos animales, onde s'atopen dellos órganos de los sentíos y el celebru: el cuerpu humanu ta formáu per cabeza, tueru y estremidaes. La cabeza (o "testa", que puede ser o bien la cabeza en sí o la frente), d'un animal, ye la parte anterior del cuerpu que contién la boca, el celebru y dellos órganos sensoriales (xeneralmente órganos de visión, audición, olfatu y gustu). El máximu grau de cefalización dar nos artrópodos (sobremanera inseutos) y nos vertebraos; nestos animales, la cabeza ta netamente estremada del restu del cuerpu y provista d'órganos sensoriales bien eficientes.

Los animales más senciellos, como les esponxes, y los que presenten simetría radial (cnidarios y ctenóforos) nun tener cabeza, pero sí lu tienen la mayoría de les formes con simetría billateral (Bilateria); estos animales tienen una exa antero-posterior de manera que na parte anterior del cuerpu concéntrense'l celebru y los órganos sensoriales; el grau de cefalización ye variable nos distintos filos billaterales; munchos tienen una cabeza incipiente (platelmintos, anélidos, nematodos, moluscos). Dientro de los billaterales, hai tamién grupos ensin cabeza como los bivalvos, briozoos, equinodermos, etc.

  1. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: cabeza
  2. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: testera
  3. Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: tiesta

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy