Cantar de mio Cid | |
---|---|
manuscritu y poema | |
Datos | |
Autor | valor desconocíu |
Fecha | valor desconocíu |
Xéneru | cantar de gesta (es) |
Llingua de la obra | castellanu |
País orixinal | Plantía:Xeodatos Reinu de Castiella Reinu de Castiella |
Personaxes | |
El Cantar de mio Cid ye un cantar de xesta anónimu que rellata fazañes heroiques inspiraes llibremente nos últimos años de la vida del caballeru castellanu Rodrigo Díaz de Vivar el Campeador. La versión caltenida foi compuesta, según la mayoría de la crítica actual, alredor del añu 1200.[1][2]
Trátase de la primer obra poética estensa de la lliteratura española y l'únicu cantar épicu de la mesma calteníu cuasi completu; solo perdiéronse la primer fueya del orixinal y otros dos nel interior del códiz, anque'l conteníu de les llagunes esistentes pue ser deducíu de les prosificaciones cronísticas, cuantimás de la Crónica de venti rey. Amás del Cantar de mio Cid, los otros trés testos del so xéneru que perduraron son: les Mocedaes de Rodrigo —circa 1360—, con 1700 versos; el Cantar de Roncesvalles —ca. 1270—, un fragmentu d'unos 100 versos; y una curtia inscripción d'un templu románicu, conocida como Epitafiu épicu del Cid —¿ca. 1400?—.
El poema consta de 3735 versos d'estensión variable (anisosilábicos), anque predominen los de catorce a dieciséis sílabes métriques, estremaos en dos hemistiquios separaos por cesura. El llargor de cada hemistiquiu ye de normal de trés a once sílabes, y considérase unidá mínima de la prosodia del Cantar. Los sos versos nun s'arrexunten n'estrofes, sinón en tiraes; caúna ye una serie ensin númberu fixu de versos con una sola y mesma rima asonante.
Desconozse'l so títulu orixinal, anque probablemente llamaríase «xesta» o «cantar», términos colos que l'autor describe la obra nos versos 1085 ("Equí compieça la xesta de mio Çid el de Bivar", empiezu del segundu cantar) y 2276 ("les coples deste cantar aquís van acabando", cuasi a la fin del segundu), respeutivamente.
[...] un cúmulu d'aspeutos consustanciales al Cantar en tolos sos niveles [...] conducen a fechalo ensin apenes duldes nes cercaníes de 1200.