Rita Levi-Montalcini

Rita Levi-Montalcini
senador vitalicio (es) Traducir

1r agostu 2001 - 30 avientu 2012
Vida
Nacimientu Turín[1]22 d'abril de 1909[2]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos [3]
Bandera d'Italia Reinu d'Italia  (22 abril 1909 -  18 xunu 1946)
Bandera d'Italia Italia  (18 xunu 1946 -  30 avientu 2012)[4]
Residencia Estaos Xuníos
Llingua materna italianu
Muerte Roma[5]30 d'avientu de 2012[2] (103 años)
Sepultura Cementerio Monumental de Turín (es) Traducir
Causa de la muerte paru cardiorrespiratoriu
Familia
Casada con ensin valor
Fíos/es ensin valor
Hermanos/es
Familia
Estudios
Estudios Universidá de Turín
Llingües falaes italianu[6]
inglés[7]
Oficiu neuróloga, neurocientífica, bioquímica, política, médicacientífica
Llugares de trabayu Estaos Xuníos
Emplegadores Universidá Washington en Saint Louis
Premios
Miembru de Accademia Nazionale delle Scienze detta dei XL
Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos[16]
Academia de les Artes y les Ciencies d'Estaos Xuníos
Academia Pontificia de les Ciencies[17]
Academia Nacional de los Linces (es) Traducir
Academia Francesa de les Ciencies
Organización Europea de Bioloxía Molecular
TWAS (es) Traducir[18]
Académie Internationale d’Histoire des Sciences (es) Traducir
Academia Europaea[19]
Royal Society
Real Academia de Medicina de Bélxica
Accademia delle Scienze di Torino[5]
Real Academia de Medicina de Cataluña (es) Traducir
Comité Nacional de Bioética (Italia) (es) Traducir
Accademia delle Arti del Disegno (es) Traducir
Creencies
Relixón xudaísmu
Partíu políticu políticu independiente
IMDb nm1390338
Cambiar los datos en Wikidata

Rita Levi-Montalcini (22 d'abril de 1909Turín – 30 d'avientu de 2012Roma) foi una científica italiana especializada en neuroloxía. Afayó'l primer factor de crecedera conocíu, el factor de crecedera nerviosa, pol qu'en 1986 recibió'l Premiu Nobel en Fisioloxía o Medicina compartíu con Stanley Cohen. Al términu de la Segunda Guerra Mundial emigró a los Estaos Xuníos, onde trabayó nel llaboratoriu Viktor Hamburger del Institutu de Zooloxía de la Universidá Washington en Saint Louis.

"El cuerpu fai lo que quier. Yo nun soi'l mio cuerpu: soi la mio mente".[20]
  1. Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 11 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 27 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  3. «encyclopedia.com» (inglés). HighBeam Research.
  4. «NNDB» (inglés).
  5. 5,0 5,1 Afirmao en: www.accademiadellescienze.it. Data de consulta: 1r avientu 2020. Accademia delle Scienze di Torino ID: rita-levi-montalcini. Llingua de la obra o nome: italianu. Error de cita: La etiqueta <ref> ye inválida; el nome «e052c89a9099a86331b5150abae2bfec7fe65772» ta definíu delles vegaes con distintu conteníu
  6. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  7. Identificador CONOR.SI: 74155107. Afirmao en: CONOR.SI.
  8. URL de la referencia: https://www.brandeis.edu/rosenstiel/rosenstiel-award/past.html.
  9. URL de la referencia: https://www.cuimc.columbia.edu/research/louisa-gross-horwitz-prize/horwitz-prize-awardees/1990-1981-awardees.
  10. URL de la referencia: https://www.sfn.org/careers/awards/outstanding-career-and-research-achievements-awards/ralph-w-gerard-prize.
  11. «nobelprize.org» (inglés). Fundación Nobel.
  12. URL de la referencia: http://www.laskerfoundation.org/awards/1986basic.htm. Editorial: Lasker Foundation.
  13. «Dettaglio decorato» (italianu). presidencia de la República Italiana. Consultáu'l 21 payares 2013.
  14. «Dettaglio decorato» (italianu). presidencia de la República Italiana. Consultáu'l 21 payares 2013.
  15. Afirmao en: Complete List of Royal Society Fellows 1660-2007. Páxina: 217. Editorial: Royal Society.
  16. «Academia Nacional de Ciencies de los Estaos Xuníos». Consultáu'l 25 febreru 2018.
  17. «Academia Pontificia de les Ciencies».
  18. «TWAS».
  19. URL de la referencia: https://www.ae-info.org/ae/User/Levi-Montalcini_Rita.
  20. Aloe, Luigi (xunetu de 2004), «Rita Levi-Montalcini: the discovery of nerve growth factor and modern neurobiology.», Trends Cell Biol. 14 (7): 395–9, doi:10.1016/j.tcb.2004.05.011, PMID 15246433 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy