L'accident nuclear de Fukushima I fa referència als esdeveniments que van tenir lloc a la Central nuclear de Fukushima I (Fukushima Daiichi) a conseqüència del terratrèmol i posterior tsunami a la zona de Sendai l'11 de març de 2011. Els reactors 1, 2 i 3 es van aturar automàticament en el moment del terratrèmol, mentre que els tres restants es trobaven ja aturats per manteniment. El tsunami (de 14 metres d'alçada)[1] va inundar les sis unitats, situades a la vora del mar (totes les centrals nuclears estan a prop d'una gran concentració d'aigua per tema de refrigeració), malmetent la xarxa elèctrica i els generadors d'emergència, impedint el funcionament del sistemes de refrigeració. Aquesta situació va donar lloc a diverses explosions, incendis i emissions de radioactivitat. Es considera que els successos de les unitats 1, 2 i 3 corresponen a accidents de nivell 7 (segons l'IAEA i NISA) a l'escala internacional d'accidents nuclears (INES), situant-se al mateix nivell que l'accident de Chernobyl.
Com a conseqüència dels accidents en les unitats 1, 2 i 3 un total de 10 treballadors van ser hospitalitzats, un d'ells per haver rebut una dosi superior als 100 mSv, i dos treballadors més de TEPCO, la companyia elèctrica japonesa que opera la planta, es troben desapareguts sense que se n'hagi confirmat la seva presència a la planta el dia del terratrèmol. La majoria dels vuit-cents treballadors de la central van ser evacuats per prevenir el risc d'irradiació i contaminació radioactiva, mantenint-se en l'emplaçament un grup d'uns cinquanta[2] per tractar de minimitzar els efectes de l'accident i tornar a posar la planta sota control. A aquests s'hi van afegir posteriorment efectius dels bombers i de les forces d'autodefensa japoneses, entre d'altres. El 14 de març ja s'havia detectat radioactivitat a 160 km de distància de les centrals.[3]
Per efecte del terratrèmol i tsunami també hi va haver incidents catalogats com a nivell 3 en l'escala INES a les unitats 1, 2 i 4 de la central nuclear de Fukushima II (Fukushima Daini),[4] situada a dotze quilòmetres de la de Fukushima I, però segons l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (IAEA) de les Nacions Unides la central nuclear japonesa de Fukushima Daini, així com les d'Onagawa i Tokai, es trobaven el dia 15 de març en condició segura i estable.[2]