Un Achzarit estàndard, equipat amb una estació d'armes remota, blindatge addicional reblonat i la porta hidràulica de sortida d'infanteria elevada. | |
Característiques generals | |
---|---|
Tipus | Transport blindat de personal pesant |
País d'origen | Israel |
Any | 1988 |
Fabricant | NIMDA |
Dimensions | |
Pes | 44 t[1] |
Amplada | 3,6 m |
Longitud | 6,2 m |
Altura total | 2 m |
Altura del terra | 200 mm |
Tripulació | 3 (Artiller, conductor i comandant) |
Tropa transportada | 7 soldats |
Especificacions | |
Motor | 8V-92TA/DDC III |
Tipus de motor | Motor dièsel |
Potència màxima | 850 CV (630 kW) |
Transmissió | XTG-411-GA |
Rati potència/pes | 19,3 CV/t |
Prestacions | |
Vel. carretera | 65 km/h |
Vel. camp a través | 40-45 km/h |
Autonomia carretera | 600 km |
Armament | |
Primari | Estació d'armes remota amb una metralladora FN MAG |
Secundari | 2 metralladores FN MAG de 7,62 mm |
Blindatge i defenses | |
Blindatge en buc | 200 mm de blindatge homogeni laminat, compost i blindatge reactiu |
NBQ (Nuc-Biol-Quím) | Sí[2] |
Altres defenses | 2 llançafums CL-3030 |
L'Achzarit, de l'hebreu אכזרית que significa "cruel" amb flexió femenina, és un transport blindat de personal pesant desenvolupat per Israel. Dissenyat per l'empresa NIMDA, a partir de la dècada dels 80, el blindat volia solucionar el problema de trobar un transport prou robust per les tropes de les Forces de Defensa d'Israel aprofitant els tancs soviètics T-54/T-55 capturats durant la Guerra dels Sis Dies i la Guerra del Yom Kippur.[3]
Les adaptacions es feien eliminant les torretes dels tancs i creant un nou compartiment per a la infanteria. El motor se substituïa i es muntava transversalment a la part esquerra del darrere: inicialment se'n va instal·lar un de 650 CV, insuficient, que es va millorar posteriorment a l'Achzarit 2 amb un motor de 850 CV. Aleshores s'afegia blindatge als laterals i a la part superior i finalment es muntava una estació d'armes remota a sobre del blindat.[4]
A l'any 2004 s'estimava que entre 200 i 300 Achzarit estaven en servei. Els batallons d'aquest blindat estaven formats per 36 variants estàndard i una de comandament.[5] Generalment s'empra en formacions d'armes combinades com a vehicle d'assalt pels soldats. El seu disseny es va optimitzar per sobreviure als cinturons defensius entre els Alts del Golan i Damasc. Tot i això, el seu servei s'ha limitat a guerra de baixa intensitat al Líban i a Palestina. Durant la Segona intifada va demostrar ser especialment útil gràcies a l'estació d'armes remota, que permetia retornar el foc als franctiradors palestins sense que els servidors s'haguessin d'exposar.[6]