Airbus A330

Per a altres significats, vegeu «A330 (desambiguació)».

Airbus A330

Airbus A330 de Level aterrant a Barcelona-El Prat
Tipus	avió de passatgers amb motors de reacció i avió de fuselatge ample
Fabricant	Airbus
Basat en	Airbus A300
Primer vol	2 novembre 1992
Dimensions	16,79 () × 58,82 () × 63,67 () m
Abast	13.450 km
Sostre de vol	41.100 peus
En servei	17 gener 1994  –
Ús	aviació comercial
Operador/s	American Airlines    Air France China Southern Airlines    Iberia    Lufthansa Air China    AirAsia X China Eastern Airlines    Hawaiian Airlines    Etihad Airways    Cathay Pacific    Avianca    Turkish Airlines    Qatar Airways    Singapore Airlines    Korean Air Lines    Scandinavian Airlines    Air Canada    Aeroflot    Delta Air Lines Thomas Cook Airlines    XL Airways France Hong Kong Airlines    Qantas Virgin Australia AirTanker Services Limited Aircalin    Air Transat Air Seychelles    Air Serbia Air Namibia Air Mauritius Air Leisure    Air Greenland    Air Europa    Air Caraïbes    Air Algérie Afriqiyah Airways    Aerolíneas Argentinas    Aer Lingus    Finnair    Brussels Airlines Saudi Arabian Airlines    ITA Airways
Propulsor	General Electric CF6, Pratt & Whitney PW4000 i Rolls-Royce Trent 700
Configuració d'ala	monoplà
Producció	1992 —
Construïts	1.378

L'Airbus A330 és un avió bireactor de fuselatge ample i mitjà-llarg abast desenvolupat i fabricat per Airbus. Les diferents versions d'aquesta aeronau tenen un abast d'entre 5.000 i 13.430 km (2.700 a 7.250 mn) i poden transportar fins a 335 passatgers en una configuració de dues classes o fins a 70 tones de mercaderies en configuració de càrrega.

Els orígens de l'A330 es remunten a mitjans de la dècada del 1970, quan fou concebut com un derivat de l'A300, el primer avió de passatgers d'Airbus. L'A330 fou desenvolupat en paral·lel amb l'A340, un quadrireactor amb el qual comparteix molts elements estructurals malgrat tenir un nombre de motors diferent. Tots dos incorporen tecnologia de control per senyals elèctrics, que Airbus havia utilitzat per primera vegada en l'A320, així com la cabina de vidre amb sis pantalles del mateix A320. Havent rebut comandes de diversos clients, Airbus llançà l'A330 i l'A340 el juny del 1987. L'A330 fou el primer avió de passatgers d'Airbus que oferia una elecció entre tres motors diferents: el General Electric CF6, el Pratt & Whitney PW4000 i el Rolls-Royce Trent 700.

La primera variant, l'A330-300, emprengué el vol per primera vegada el novembre del 1992 i entrà en servei el gener del 1994 amb Air Inter. El 1998, Airbus en tragué una segona variant més curta, l'A330-200. Des d'aleshores se n'han desenvolupat altres variants, incloent-hi l'avió de càrrega A330-200F, l'avió d'abastament A330 MRTT i l'avió de negocis ACJ330. L'A330 fou la base del KC-45, la proposta conjunta d'EADS i Northrop Grumman per al projecte KC-X de les Forces Aèries dels Estats Units, que en un primer moment fou seleccionada, però acabà sent descartada després que Boeing presentés un recurs.

L'A330 és el segon avió de fuselatge ample més venut, després del Boeing 777. Competeix amb bireactors com ara els Boeing 767, 777 i 787. L'Airbus A350 XWB, un avió de llarg abast, fou dissenyat com a successor de l'A330 i l'A430. Airbus preveu substituir l'A330 actual (denominat A330ceo^{[nota 1]} des del 2014) per l'A330neo, equipat amb motors nous i altres millores.^[1] A juliol del 2024 n'hi havia 196 comandes pendents, se n'havien lliurat 1.609 i en quedaven 1.469 en servei amb 148 operadors. El seu principal operador és Delta Air Lines, que té una flota de 69 A330.^[2]

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.