Back Airbus A380 Afrikaans Airbus A380 ALS Airbus A380 AN إيرباص إيه 380 Arabic Airbus A380 AST Airbus A380 Azerbaijani Airbus A380 BAR Airbus A380 Byelorussian Аэробус A380 BE-X-OLD Еърбъс А380 Bulgarian
_(cropped).jpg) | |
| Tipus | quadrireactor de fuselatge ample, avió de doble pis i avió de passatgers monoplà basat a terra  |
|---|---|
| Fabricant | Airbus |
| Primer vol | 27 abril 2005 |
| Dimensions | 24,1 ( ) × 72,72 ( ) m |
| Abast | 15.200 km |
| Sostre de vol | 43.000 peus |
| En servei | 25 octubre 2007 – |
| Ús | aviació comercial |
| Operador/s | |
| Propulsor | Rolls-Royce Trent 700 i Engine Alliance GP7000 |
| Material | compòsit, polímer reforçat amb fibra de carboni, vidre reforçat i alumini |
| Configuració d'ala | monoplà |
| Construïts | 251 |
| Sèrie | Sèrie A3xx d'Airbus |
L'Airbus A380 és un avió quadrireactor de fuselatge ample desenvolupat i fabricat per Airbus. Es tracta de l'avió de passatgers més gros del món i l'únic que té dos pisos d'un extrem a l'altre del fuselatge. Els primers estudis es posaren en marxa el 1988 i Airbus feu públic el projecte el 1990 amb l'ambició de disputar-li el lideratge en el mercat de llarg abast al Boeing 747. El projecte fou anunciat el 1994 amb el nom d'«A3XX» i el 19 de desembre del 2000 Airbus llançà el programa A380 amb un cost previst de 9.500 milions d'euros. El primer prototip fou presentat a Tolosa el 18 de gener del 2005 i emprengué el seu primer vol el 27 d'abril del mateix any. El 12 de desembre del 2006 obtingué el certificat de tipus de l'Agència Europea de Seguretat Aèria (AESA) i l'Administració Federal d'Aviació (FAA) dels Estats Units. Un seguit de problemes amb la instal·lació elèctrica feu que l'inici de la producció es retardés dos anys i que els costos de desenvolupament es disparessin.
El primer A380 fou lliurat a Singapore Airlines el 15 d'octubre del 2007 i entrà en servei deu dies després. La fabricació assolí dos pics de 30 unitats a l'any, un el 2012 i l'altre el 2014, i cessà el 2021 sense haver recuperat els 25.000 milions de dòlars invertits en el desenvolupament de l'avió.
L'avió va ser anomenat Airbus 3XX durant gran part de la fase de desenvolupament, però finalment se li ha associat el sobrenom Superjumbo.[1] Això permet que el buc de l'A380-800 tingui 478,1 m² de superfície (un 49% més que el seu principal competidor, el Boeing 747-400, amb 320,8 m²). Té una capacitat per a 525 passatgers en una configuració típica en tres classes (turista, negocis i primera classe) i una capacitat de 853 passatgers en una configuració en una sola classe. La versió de càrrega A380-800F, actualment ajornada, s'ofereix com un dels avions de càrrega més grans del món, amb una capacitat de càrrega només superada per l'Antónov An-225.[1][2][3]
L'A380 té un abast de 15.200 km (8.200 milles nàutiques), suficient per cobrir rutes directes com, per exemple, Barcelona-Perth (Austràlia) sense escales. Té una velocitat de creuer de Mach 0,85 (uns 900 km/h).
- ↑ 1,0 1,1 «The Airbus A380» (en anglès). Airliners.net, 2010. [Consulta: 5 febrer 2011].
- ↑ AFP. «Características del Airbus A380, el avión de línea más grande de la historia». LaFlecha.net, 16-10-2007. Arxivat de l'original el 12 de març 2013. [Consulta: 5 febrer 2011].
- ↑ Airbus. «Características básicas de la familia A380» (en anglès). Airbus.com. Arxivat de l'original el 16 de juny 2017. [Consulta: 5 febrer 2011].