Alain Chartier

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Alain Chartier

Biografia
Naixement	1392 Bayeux (França)
Mort	20 març 1430 (37/38 anys) Avinyó (França)
Activitat
Ocupació	poeta, escriptor, diplomàtic, explorador
Obra
Obres destacables (1413) Le lay de plaisance (en) ../... 26+
Família
Germans	Guillaume Chartier

Alain Chartier (Bayeux, 1390 aprox. - Avinyó 1430 aprox.) fou un poeta francès de l'edat mitjana.

Nasqué en el clos d'una família que també donà el bisbe de París Guillaume Chartier i Thomas Chartier, notari del rei (i no pas l'historiògraf Jean Chartier).

El 1415, poc abans de la invasió anglesa de la Normandia, s'exilà per no tornar. A l'exili, entrà a la cort de Bourges i esdevingué secretari i notari dels prínceps Carles VI i Carles VII, fent paper de mitjancer en diverses missions diplomàtiques. També fou destinat a les ambaixades d'Alemanya (1424) i de Venècia (1425), o a la d'Escòcia (1427), per intervenir en l'aliança entre Escòcia i França contra Anglaterra, o per intervenir en la petició de matrimoni a Margarida d'Escòcia de part del delfí Jaume I, futur Lluís XI.

En la seva pròpia època, ja adquirí una gran reputació, i hom el titllà amb el sobrenom de Père de l'éloquence française ('pare de l'eloqüència francesa'). Estienne Pasquier i Guillaume Bouchet digueren que la mateixa Margarida d'Escòcia li donà, mentre estava adormit, un petó a la boca, a "la preciosa boca d'on sortien tan bons mots i virtuoses paraules" (la précieuse bouche de laquelle sont issus et sortis tant de bons mots et vertueuses paroles); tot i això, podria tractar-se d'un mite, ja que Margarida no trepitjà sòl francès fins al 1436, ja mort el poeta. El mateix Pasquier li posà un altre sobrenom, el de "Sénèque de la France" ('Sèneca de França'). Les seves contribucions a la formació de la llengua francesa són notables; i les seves poesies, del gènere al·legòric, tingueren gran èxit ja en el seu temps.