Alba Longa

Alba Longa

(la) Alba Longa
Tipus	ciutat antiga estat desaparegut ciutat estat
Localització
Continent	Europa
41° 44′ 49″ N, 12° 39′ 01″ E / 41.74691°N,12.65026°E / 41.74691; 12.65026
Història
Creació	segle XII aC
Data de dissolució o abolició	673 aC

Alba Longa fou una ciutat del Latium a la riba est del llac Albanus i al peu de la muntanya Albanus.

Era la principal ciutat del Latium i exercia una certa hegemonia a la Lliga Llatina.

Alba Longa havia estat el centre polític i religiós de tots els pobles llatins. Prop d'Alba, en el Mont Cavo, hi havia el santuari federal dedicat a Júpiter Latiar. No és estrany, doncs, que Alba Longa fos triada per la tradició per tal que fos l'escenari ideal d'alguns dels més importants esdeveniments.

La seva història és llegendària: fundació per Ascani (també anomenat Iulius) fill d'Enees, heroi troià. Fou governada per la ''gens Silvia'' a la qual suposadament pertanyia Ròmul, el fundador de Roma.

Es creu que almenys 8 de les 30 ciutats de la lliga llatina eren colònies d'Alba: Nomentum, Gabii, Fidenae, Collatia, Pometia, Castrum Inui, Bola i Cora.^[1] Si bé alguns escriptors fan a Alba Longa la cap de la confederació a l'època de la submissió de la confederació per Roma, per una relació de ciutats sotmeses molt més antiga se suposa que Alba fou cap d'una lliga de petites ciutats i colònies que després va quedar integrada en la major Lliga Llatina.

Durant el regnat del rei Tul·li Hostili (673-642 aC) va esclatar la guerra entre Roma i Alba Longa que va acabar amb l'annexió de la segona ciutat per la primera després del llegendari combat dels Horacis i Curiacis i la seva destrucció uns anys després com a càstig per la traïció del rei i general Meci Fufeci. Només van restar els temples que encara existien en temps d'August.^[2]